OLAYA MARÍN
El ioga s’ha integrat en el dia a dia de molts barcelonins i barcelonines. Fa relativament pocs anys, el ioga era una pràctica minoritària i, en molts casos, desconeguda. Actualment, encara trobem moltes persones que el relacionen només amb una pràctica física, ja que l’associen a realitzar certes postures per millorar la flexibilitat i calmar la ment. Realment és així? La paraula ioga significa ‘unió’, és a dir, la connexió entre la ment i el cos. Per tant, la disciplina mental és totalment imprescindible i es complementa amb la part física per arribar a aquesta unió.
Una mica d’història
Hi ha moltes opinions respecte a l’origen del ioga. Les primeres evidències de la pràctica de ioga daten del segle 3000 aC. A les civilitzacions de la vall de l’Indus es van trobar diferents segells fets d’argila on surten persones assegudes en postura de meditació i realitzant diferents àssanes. D’altra banda, als quatre Vedes —textos fundadors de l’hinduisme escrits l’any 1500 aC i considerats els més antics de la literatura de l’Índia— es parla sobre conceptes relacionats amb el ioga, com ara el prana, la respiració i els centres energètics del cos.
Trobem diferents obres elementals que segueixen sent part de la base actual del ioga. Al segle vi aC es va publicar el Ramayana i Mahabharata, on es mostra el camí del ioga. Però una de les obres més rellevants que tota persona interessada en aquesta disciplina ha de tenir a la llibreria de casa són els Ioga sutra de Patanjali, una obra on es va explicar la pràctica del raja-ioga (ioga mental).
Tot i que existeix molta informació sobre el ioga, encara es creu que hi ha moltes tècniques i informacions desconegudes, ja que se segueixen transmeten de manera oral i secreta entre mestre i deixeble.
Els diferents camins del ioga
Segons explica Swami Digambarananda, al ioga existeixen diferents camins per arribar al mateix objectiu. Cada opció s’ajusta als principals temperaments humans. Els més importants són el karma-ioga (‘camí de l’acció’), el bhakti-ioga (‘camí de la devoció i de l’amor’), el janyana-ioga (‘camí de la indagació i el discerniment’), el raja-ioga (‘camí de la instropecció’) i el hatha-ioga (‘camí de l’equilibri de les energies internes’). La pràctica combinada d’aquests tipus de ioga es considera ioga integral.
La respiració, un element clau
“La respiració marca tota la nostra existència, és el més primari, el més elemental”, explica Digambarananda. És per aquesta raó que el ioga pretén recuperar la respiració natural, moltes vegades deteriorada per diferents bloquejos, com ara la tensió física o les emocions negatives. Si observem la nostra respiració i comprenem el nostre mecanisme respiratori, podrem respirar segons les necessitats del nostre cos i ment.
Múltiples beneficis
Segons diferents estudis, el ioga aporta molts beneficis a nivell físic i mental. S’ha demostrat que practicar-lo diàriament ajuda a augmentar la memòria, l’índex de fatiga i la vitalitat. També millora l’estat d’ànim, redueix la tensió emocional, l’ansietat, la irritabilitat i la fatiga.
Fotos: dir.cat i yogaone.es
