FRANCESC MUÑOZ
Fa uns dies llegia a Instagram que el fet d’estendre la roba al sol és tendència i s’anomenava sundrying. I resulta que és ecofriendly. L’urban sketching segueix una mica el mateix patró, a vegades ridícul, de rescatar activitats que s’han fet sempre, donar-los un nom en anglès i posar-les de moda. Al final no és res més que prendre apunts del natural en quaderns i amb tècniques pictòriques ràpides. Vaja, com sempre han fet els artistes, naturalistes i viatgers, abans del regnat de la fotografia i, sobretot, de la fotografia digital. De fet, l’urban sketching neix, en part, com a resposta al món digital, perquè reivindica la cel·lulosa del paper, el grafit del llapis, la tinta de l’estilogràfica i els pigments de l’aquarel·la. Però no renega dels bytes. De fet, s’ha popularitzat gràcies a Internet i a les xarxes socials, que han activat i vinculat els amants del dibuix de tot el món i ajuden a difondre’n les obres i les trobades.
De fet, una de les característiques de l’urban sketching és el seu caràcter social en contrast amb l’aïllament de l’il·lustrador en el seu estudi. Per ser precís, és una activitat individual però que s’executa prioritàriament en grup. En aquest sentit, Barcelona és una de les ciutats més actives del món per a l’urban sketching. Hi ha tants grups formals i informals que, si hi ha temps i ganes, es pot quedar per dibuixar tots els dies de l’any. I és que la capital de Catalunya és una ciutat atractiva, inspiradora i que gaudeix d’un clima benèvol. Aquest últim no és un tema menor perquè el fet de dibuixar és absorbent i el fred i la calor extremes i els mosquits acaben passant factura.
Així doncs, és urban sketcher aquell que dibuixa in situ allò que veu, amb tècniques ràpides i amb voluntat d’explicar el que està passant. El manifest urban sketching és molt explícit en aquest darrer aspecte: “Els nostres dibuixos són el reflex d’un temps i un espai; som sincers amb les escenes que presenciem”. Això vol dir que no tot dibuix que es fa al carrer és urban sketching, si no té aquesta intenció de reflectir el món que l’envolta amb l’esperit d’un cronista.
Des del punt de vista organitzatiu, Urban Sketchers és una organització internacional sense ànim de lucre que s’estructura en capítols locals. Des de fa uns anys, el capítol de Barcelona s’ha constituït en associació que és el motor de moltes activitats. Destaquen les trobades del segon dissabte de cada mes i els sketchakucha, presentacions a càrrec d’urban sketchers de les seves experiències al voltant del dibuix urbà. També hi contribueixen a aquesta efervescència col·lectius com ara Inky Fingers Barcelona, que fa trobades cada divendres a la tarda.
A nivell internacional, cada any s’organitza un simposi en un racó del món que atreu milers d’urban sketchers. Com tot moviment, té els seus referents. Els màxim exponents de l’urban sketching a tot el món que tenen milers de seguidors, com ara Lapin, un il·lustrador francès establert a Barcelona, que ha publicat un bon nombre de llibres amb els seus dibuixos. O Gabriel Campanario, periodista espanyol que viu a Seattle (EUA) que és el creador del moviment.
Si vols provar-ho, agafa el teu quadern, la teva caixa d’aquarel·les i surt al carrer, segur que trobes urban sketchers que et donaran la benvinguda. No cal res més.
Imatge capçalera: Francesc Muñoz – pl. Duc de Medinaceli Barcelona
Segona imatge: Francesc Muñoz
