FRANCESC MUÑOZ
Les begudes vegetals (a base de cereals, llegums o fruita seca) s’han fet lloc en els prestatges dels comerços i en la llista de la compra de moltes famílies en detriment de la llet de vaca, el consum de la qual s’ha reduït un 20% en vint anys.
Un dels motius més importants que expliquen aquesta tendència és l’increment de la consciència sobre allò que mengem; hi ha persones que s’inclinen per la llet de civada o de soja perquè pensa que és més saludable, més natural o, simplement, perquè percep que és més fàcil de digerir. També hi ha raons ètiques, com ara les dels vegans, que exclouen del seu menú els productes d’origen animal. I mediambientals, per l’impacte que la ramaderia intensiva té en el planeta. Finalment, no és gens menyspreable el factor “moda”, que enganxa bona part dels conversos.
Com sorggeixen les begudes vegetals?
A l’empresa Liquats Vegetals, un dels principals fabricants d’aquest tipus d’aliments a casa nostra, amb marques com Yosoy, Monsoy i Almendrola, van notar que el mercat es començava a accelerar cap a l’any 2010. La llet de soja, que havia estat la punta de llança en el mercat de les begudes vegetals, cedia el testimoni a la llet de civada, que esprintava i ho feia acompanyada d’una diversitat de llets que s’hi han anat sumant a rebuf: la d’arròs, d’avellana, d’ametlla, de coco o la combinació d’aquestes. Des d’aleshores els creixements anuals de les vendes han estat de dos dígits i han transformat una petita empresa familiar de Viladrau en el líder del mercat a l’Estat, per davant d’Alpro, la marca de Danone, i Vivesoy, de Pascual.
Tot va començar fa més de trenta anys. Josep Maria Erra, actualment president i fundador, s’havia incorporat a l’empresa de la família, la lletera Letel de Vic, després d’acabar els estudis d’enginyeria. Ràpidament es va començar a qüestionar coses com ara que totes les llets que arribaven a la planta procedents de granges independents fossin iguals. Va fer experiments que van confirmar que hi havia força diferències en la composició i va començar a valorar l’alimentació de la vaca. Aleshores va estudiar els diferents productes vegetals i va detectar les grans propietats que tenien alguns. Va ser quan va tenir un moment “eureka”: què passaria si fem una llet amb els vegetals eliminant l’intermediari, la vaca?
La seva heretgia el va portar a abandonar l’empresa familiar i no van faltar les befes sobre si s’havia begut l’enteniment. Es va instal·lar a Viladrau, un entorn natural i amb aigua abundant, per començar a treballar en la idea. Fer una beguda vegetal és relativament fàcil: s’ha de moldre la matèria primera, afegir-hi aigua de qualitat, filtrar-la i aplicar una tècnica de conservació, la uperització. El realment difícil és que el resultat sigui bo al paladar, especialment quan el principi d’actuació és no incorporar-hi additius. Va ser a base de prova i error que finalment Josep Maria Erra va aconseguir polir el procediment per fer una beguda de soja que es podia portar al mercat.
La filosofia del fundador s’ha mantingut al llarg dels anys per desenvolupar begudes amb altres matèries primeres: fer servir productes naturals i no afegir res que no sigui necessari.
