Get in on this viral marvel and start spreading that buzz! Buzzy was made for all up and coming modern publishers & magazines!

Fb. In. Tw. Be.

La Revista            Qui som            Contacte

02 Mar, Tuesday
0° Călărași
barcelona

Els mil ritmes de Barcelona

Visualitzacions 130

NATÀLIA CEREZO

El batec de les onades a la Barceloneta, el repic de les gotes de pluja als paraigües (que la gent de la ciutat sempre porta com si fossin llances, compte no us treguin un ull) i fins i tot el brogit intermitent del trànsit i les veus que de matinada canten cançons de borratxo: Barcelona és una ciutat diferent per a cadascú i a cadascú se li presenta amb un ritme diferent, com demostren els centenars de cançons que ha inspirat.

Per això hem volgut fer aquest article, un homenatge als homenatges a la ciutat que segur que us aixeca els ànims i us farà venir ganes de sortir al balcó a cridar que Barcelona és espaterrant.

La Barcelona de la Lola («Lola», Pastora)

Ja coneixeu la Lola, aquella dona protagonista de la cançó de Pastora «que siempre va sola por Barcelona buscando follón». Un himne del 2003, «Lola» va catapultar el grup a la fama i una festa no era una festa (ja fos al carrer, en un bar, en un club, en un balcó o fins i tot una escala) sense que sonés. 

La Barcelona dels altres («Barcelona», Ed Sheeran)

Molt més d’actualitat, a la Barcelona del pèl-roig anglès apareix l’eterna sangria, el sol brilla intensament i el protagonista balla al voltant de la Sagrada Família entonant paraules tan quotidianes com «mi niña, te amo mi cariño, mamacita, rica, si  tú, te adoro señorita, los otros, viva la vida». Si alguna vegada us heu preguntat com deuen veure la ciutat els guiris que ens visiten (o visitaven), la cançó de Sheeran és un bon començament. 

La Barcelona del 1992 («Barcelona», Montserrat Caballé i Freddie Mercury)

Segur que quan heu llegit de què tractava l’article el primer que us ha vingut al cap ha estat la inauguració dels Jocs Olímpics, aquell crit mític de Barcelonaaaaaaaa de la Caballé i el Mercury. La Barcelona dels Jocs va transformar la ciutat «posant-la guapa» (als noranta semblava les coses només podien anar a millor) i va ser un punt d’inflexió que va elevar-la a la categoria dels déus (o, per ser més prosaics, la va posar al mapa). I aquesta cançó, universal i llegendària, és perfecta per il·lustrar-ho!

La Rambla de veritat («La Rambla», Quimi Portet)

Part del disc amb el títol genial de Hoquei sobre pedres, l’altra meitat de El Último de la Fila va treure aquest àlbum l’any 1997 per delectar-nos amb la visió més autèntica de la Rambla de la miríada de cançons sobre la ciutat. A l’altra cara de la moneda de la cançó d’Ed Sheeran trobareu un home que resa a un déu superior i policies que es passegen a cavall i, evidentment, a la Rambla s’hi parla en estranger.

La Barcelona de la rumba («Gitana hechicera», Peret)

I acabem amb una veritable cançó d’amor a la ciutat, que tant pot ajudar-vos a trobar parella al mercat de Sant Antoni com pujar al cel al Paral·lel, una Barcelona que se us quedarà enganxada amb la rumba de Peret, perquè només es pot dir una cosa: ¡Barcelona tiene poder!

You don't have permission to register
Your browser is out-of-date!

Update your browser to view this website correctly. Update my browser now

×