NATÀLIA CEREZO
Collserola, un dels llocs més mítics de la ciutat… i amb una del paisatges sonors més interessants de Barcelona. Abans de la pandèmia, era comú sentir-hi els crits dels valents enfilats a alguna atracció del Tibidabo o el motor rabiós d’algun simpàtic fent una carrera. Ara que els humans hem mig desaparegut del mapa, hi podem descobrir altres sorolls, com el murmuri dels arbres o el cant tímid d’una mallerenga. Avui us ensenyem els més típics!
Plomes, becs i refilets
Sens dubte, una de les primeres coses que notarem si ens endinsem en els camins tranquils de la muntanya serà el cant dels ocells (especialment si estem callats i caminem sense fer fressa). Hi sentireu vells coneguts de la ciutat com la tórtora turca, les gavines o els falciots, però també habitants més rars com el blauet (que podeu trobar només a prop de cursos d’aigua), la puput i el picot. Una bona idea és endur-vos uns prismàtics i el berenar, amagar-vos en un lloc tranquil i espiar-los. Pareu bé l’orella per localitzar-los!
Falgueres, pins i flora de tota mena
El vent no només us portarà el soroll de les branques dels arbres bressolant-se, o la remor com de pluja de les fulles, també us portarà un munt d’olors que no tenen res a veure amb la pudor de l’asfalt de la ciutat. A la part més profunda del parc trobareu arboços (no en mengeu cireres o us donarà mal de panxa!), heures o roures. Passeu la mà amb cura per una mata de romaní per notar-ne la olor i busqueu violes boscanes al terra del bosc per passar una tarda ben relaxant.
Senglars, un veí poc discret
No, els senglars no són gaire discrets. I no només ho diem perquè són uns animalons ben grossos i eixerits, sobretot quan van acompanyats de les cries, sinó perquè els agrada fer-se notar, ja sigui baixant a donar una volta per la ciutat durant el confinament, o furgant la terra del parc amb els ullals i les potes. Ara, escoltar-los no té rival: compte no us donin un ensurt de mort quan els sentiu grunyir o moure’s (exacte, no gaire discretament) entre els matolls!
El mar, no tan lluny com sembla
Apa! El mar, aquella franja que es veu des del mirador de la Rabassada? Com s’ha de sentir des de tant amunt? Doncs sí, diu la llegenda que, durant els dies més durs del confinament, si un parava l’orella se sentia el bramul llunyà de les onades… un canvi total respecte a la fauna que normalment habita (o habitava) el mirador: cotxes amb les portes obertes i la música a tot volum, parelles agafadetes de la mà i el típic nen vomitant perquè s’ha marejat amb els revolts de la carretera.
… i l’absolut silenci
Enmig de tanta cantarella, grunyits, branques i onades, el parc també recull alguns habitants d’allò més silenciosos. Per exemple, sabíeu que s’hi poden trobar fins a quatre espècies de tortuga? I que també hi ha serps, sargantanes i dragons? En efecte, els rèptils, reis del silenci, també tenen el seu racó a la muntanya. No els destorbeu, pareu els ulls i les orelles i deixeu que Collserola us envaeixi els sentits!
