GEMMA BLAT, astròloga i filòloga
Si en aquesta secció sobre les coses del calendari hem parlat del còmput dels mesos i de les setmanes, bo serà que ens adonem que totes aquestes mesures de l’any, en realitat, són una manera de posar ordre a les coses, perquè d’això és tracta, que el còmput del temps no és res més que una classificació que ens vol fer més entenedora la nostra estada a l’univers.
Però donar nom a les coses ens les clarifica, i en aquest sentit és molt vigent aquella història de la divisió dels dies de la setmana en quefers, ja que així tindrem, per posar alguns exemples, allò dels dies de mercat i la cançó de la masovera que farà referència a com cal utilitzar el temps:
El dilluns compra llums,
el dimarts compra naps,
el dimecres compra nespres,
el dijous compra nous,
el divendres, faves tendres,
el dissabte tot s’ho gasta,
el diumenge tot s’ho menja.
I si hem posat ordre als dies de la setmana, també podem posar ordre als mesos de l’any. ¿Com recordar el que correspon a cada període? Analitzem, aquesta vegada, el nom dels mesos i així tindrem:
Gener és el mes que obre la porta de l’any. Janus, el déu de dues cares, porta el seu nom.
Febrer és el mes de les febres, com diu el seu nom, i en conseqüència, és el mes de la purificació abans no arribi el moment de l’explosió primaveral.
Març és el mes dedicat a Mart, el déu de la guerra, que coincideix amb l’arribada de la primavera i que té relació amb tots els inicis.
Abril és el mes de l’obertura, (d’aprire), en què tot s’obre i es potencia, com la llum creixent del moment i l’augment de la temperatura.
Maig és el mes de Maia, la deessa de la fertilitat i de la plenitud de la primavera, i és una de les estrelles més brillants de les Plèiades, que pertanyen a la constel·lació de Taure, pròpia d’aquest període. Maia en grec significa ‘petita mare’.
Juny és el mes dedicat a la deessa Juno, esposa de Júpiter, i símbol de la maternitat. Juno era la gran mare i el mes de juny està dedicat, en un principi, a la dona, al matrimoni i a la maternitat.
Juliol té nom d’esperador romà, Juli Cèsar, que va donar nom al calendari anomenat julià i que va representar un canvi en el còmput incipient del nostre temps.
Agost agafa el nom d’un altre emperador romà, Octavi August, que no va voler ser menys i es va dedicar un mes com aquell que fa un brindis per si mateix.
Setembre, octubre, novembre i desembre són el resultat d’aquell còmput dels romans segons el qual l’any començava al març, i en conseqüència, el mes 7 era setembre, el mes 8 era octubre, el mes 9, novembre i el mes número 10, desembre.
El que importarà, però, és que tot posant ordre a l’any, ens organitzarem millor i recordarem aquella filosofia primerenca de l’Eclesiastès que diu que hi ha un temps per a cada cosa i que totes les coses tenen el seu moment.
