Get in on this viral marvel and start spreading that buzz! Buzzy was made for all up and coming modern publishers & magazines!

Fb. In. Tw. Be.

La Revista            Qui som            Contacte

06 May, Thursday
0° Călărași

El poder de les mascotes

Visualitzacions 489

EVA ALVAREZ FIGUERAS, veterinària especialista en animals exòtics

La relació entre l’home i els animals va començar fa milers d’anys, al neolític, i es creu que el primer animal domesticat va ser el llop (10.000 aC) probablement usat al principi com a ajuda en la caça, va establir la primera relació home-animal que era de mutu benefici. 

D’aquí van sorgir els primers llops domesticats, que després van evolucionar en gossos i les diferents races que avui dia coneixem. Milers d’anys després van aparèixer els primers gats domesticats a Egipte (3.000 aC) on van ser fins i tot considerats semideus. Parlarem en propers articles més en profunditat sobre la història dels animals en les diferents civilitzacions, cultures i religions.

Etimològicament parlant, domèstic deriva de domus, que és sinònim de ‘casa’. És a dir, aquell o allò que pertany a una llar. Els animals domèstics són aquells que pertanyen a espècies criades, reproduïdes i que conviuen amb persones, i que no són animals salvatges. L’animal de companyia o mascota és una classe d’animal domèstic que les persones tenen a casa per gaudir de la seva companyia i formar part de la seva família sense que hi hagi beneficis econòmics per als seus cuidadors.

Actualment hi ha “mascotes” que no s’adhereixen a aquesta definició, ja que no són animals domesticats i en molts casos pertanyen a fauna salvatge o exòtica, com, per exemple, cert tipus d’aus, rèptils, peixos, amfibis, o altres tipus de mamífers. Potser caldria adoptar un altre terme per a ells. Cal no oblidar que la domesticació ha requerit milers d’anys i està integrada en els seus gens. Aquest fet fonamental és una cosa que s’oblida i que genera molts problemes en la cura i maneig d’aquest tipus de “exomascotes” (‘mascotes exòtiques’) i en el que s’espera d’elles quan les tenim a casa. Aquest tema serà abordat en el proper capítol de “Com triar les nostres mascotes”.

el poder de les mascotes
Foto: Natàlia Cerezo
Beneficis de tenir mascotes

Nombrosos estudis demostren els beneficis de tenir una mascota per a la nostra salut física, mental i social, encara que uns altres demostren que no hi ha cap benefici. Alguns dels beneficis serien: disminució de la pressió arterial, disminució dels nivells de colesterol i triglicèrids, menor sensació de solitud, eviten la depressió, redueixen l’estrès, més activitat física i activitats a l’aire lliure, més oportunitats de socialització i, en els nens, augmenten la responsabilitat i la compassió. De fet, la creença d’aquests beneficis ha generat una sèrie de teràpies assistides amb animals (animal-assisted therapy, en anglès) ja sigui per malalties concretes com autisme, etc. o per a persones ingressades en hospitals i residències, cosa de què parlarem en un proper article.

Siguin certs aquests beneficis o no, és indubtable la fascinació que exerceixen els animals en humans i de la seva necessitat de veure’ls, tenir-los a prop, cuidar-los, acariciar-los, jugar amb ells i donar/rebre amor i amistat. I és per això que un alt percentatge de la població mundial té mascotes i el seu nombre creix anualment.

Foto: www.fredyferreri.com

En general, els propietaris d’animals diuen que les seves mascotes els donen amor incondicional, lleialtat, atenció, que se senten reconfortats i acompanyats amb la seva presència i que el fet de parlar amb ells, acariciar i jugar apaivaga qualsevol sensació d’estrès, ansietat o enuig, i tot això sense importar condició social o estatus econòmic. I tenen raó. Diversos estudis demostren que acariciar una mascota allibera endorfines com l’oxitocina, la norepinefrina o la prolactina; hormones que donen sensació de benestar al nostre cervell. L’oxitocina és considerada l’hormona de l’amor, s’allibera quan fem petons i acariciem altres persones, incrementa l’empatia i ajuda a crear enllaços romàntics entre persones. És a dir, l’oxitocina ens fa crear llaços emocionals i no només amb humans, sinó amb altres espècies. Hi ha un estudi al Japó que mostra que només el contacte visual amb la teva mascota incrementa els nivells d’oxitocina. És més, hi ha estudis que demostren que el nivell d’oxitocina no només s’incrementa en els amos sinó també en les seves mascotes, cosa que fa que aquest vincle s’enforteixi encara més.

Són necessaris més estudis per dilucidar el poder i la influència que els animals exerceixen sobre nosaltres. El fet de viure en una societat industrialitzada i separada de la natura potser és un aspecte important per entendre aquesta necessitat imperiosa de tenir aquest contacte tan proper amb els animals. És innegable que el fet de tenir-los a prop ens fa sentir molt bé i eleva la nostra vibració en l’amor, cosa que és imprescindible per, en definitiva, sentir-nos feliços.

___

Imatge principal: www.fredyferreri.com

You don't have permission to register
Your browser is out-of-date!

Update your browser to view this website correctly. Update my browser now

×