MARTA NAVARRO
Coneixeu el sòl pelvià? Tranquils, normalment la resposta és que no. Un dels objectius de la fisioteràpia és que es conegui cada vegada més per poder prendre consciència.
El sòl pelvià inclou un conjunt d’estructures òssies, musculars, nervioses, vasculars i facials que donen suport als òrgans de la pelvis i l’abdomen. La musculatura forma una cúpula en forma de paraigües a la base del nostre tronc, convertint-se així en el pilar essencial per a la nostra salut pelviana.
Tant per a homes com per a dones, un sòl pelvià sa inclou:
– Un bon suport dels òrgans dins la pelvis. És a dir, que estiguin en el lloc que cal per així evitar hernies, prolapses, dolor lumbar o genital, entre d’altres.
– Un bon control dels esfínters. Tant a nivell miccional, defecatori o gasós. El bon control ens permet aguantar el pipí, la caca i els gasos quan nosaltres ho demanem corticalment (a través del nostre cervell). Alhora ens permet relaxar els esfínters i poder evacuar sense gaire esforç ni necessitat d’empènyer.
– Una bona qualitat de la funció sexual i reproductiva. Un sòl pelvià sa ens donarà una bona sensibilitat, una major capacitat erèctil (masculina i femenina), una major flexibilitat dels òrgans i, fins i tot, una major facilitat per a l’orgasme.
– Una millor adaptació durant l’etapa expulsiva del part. Una millor percepció d’aquesta zona permetrà relaxar-se, mentre que una major flexibilitat ajudarà a la distensió.
– Una absència de dolor o molèstia en qualsevol de les accions, zones i òrgans que hem nomenat anteriorment i que són tan importants per a la nostra vida quotidiana.
Què passa si tenim un sol pelvià debilitat?
El sòl pelvià es pot debilitar per l’estrenyiment crònic, l’embaràs, el part, el postpart o els esports d’alt impacte, entre d’altres. Això pot provocar:
– Incontinència urinària lleu o abundant.
– Dolor lumbar.
– Prolapses d’òrgans intraabdominals.
– Disfuncions sexuals. No sentir els orgasmes o fer-se mal durant les relacions.
Connectar amb el sòl pelvià
Moltes vegades normalitzem les pèrdues d’orina o el dolor i no hauria de ser així. És important consultar amb un fisioterapeuta especialitzat perquè valori l’estat de la musculatura pelviana.
Per a la fisioterapeuta Miriam Fernàndez l’autoconeixement del sòl pelvià és vital com a mitjà d’un viatge d’introspecció i apoderament per a tothom.
Si voleu començar a connectar amb el teu sòl pelvià, us ajudem a situar-lo:
– Seieu en una cadira, de manera que els peus et toquin a terra i l’esquena no quedi recolzada.
– Estireu l’esquena, com si algú us estirés del coll i volguéssiu arribar amb la coroneta al sostre.
– Localitzeu amb les mans els ossets del gluti, primer un i després l’altre. Traieu les mans i sentiu com es claven a la cadira quan posicioneu l’esquena ben recta.
– Proveu de moure la pelvis endavant i enrere i sentiu com aquests ossets es mouen amb aquesta. Torneu de nou a la posició neutre i assegureu-vos d’estar ben assegut.
– Col·loqueu de nou les mans a sota dels ossets, de manera que els vostres dits (la punta dels dits i el palmell mirant al sostre) quedin cap al mig entre els dos ossets.
– Respireu profundament i noteu si amb la respiració hi ha algun canvi en aquesta zona.
– Proveu voluntàriament de fer una contracció d’aquesta musculatura, com si volguéssiu aguantar un gas que no voleu que s’escapi. Després relaxeu la musculatura com si el volguéssiu deixar anar.
– Torneu-ho a provar vàries vegades i intenteu no bloquejar la respiració quan feu aquesta contracció.
Us recomanem que us ho prengueu amb calma. No vulgueu sentir-ho tot de cop, ja que és un moviment molt subtil. No passa res si no us surt a la primera!
___
