NATÀLIA CEREZO
Ara que ja arriba la primavera és un bon moment per parlar dels climes de Barcelona. I diem climes, en plural, perquè Barcelona, sent com és, no es conforma a tenir-ne només un! Des de la calor infernal dels estius a les rares nevades que queden marcades al calendari, la ciutat té una varietat climàtica envejable…
El microclima barceloní
I comencem amb una de les característiques pròpies de la ciutat, i que explica algunes de les seves peculiaritats climàtiques. Per exemple, sabíeu que Barcelona té un microclima urbà? És una característica pròpia de les ciutats, i a Barcelona es caracteritza per fer que el centre de la ciutat en algunes ocasions arribi a tenir gairebé 7 graus de diferència amb els afores.
El grapat de dies que plou
A Barcelona no hi plou gaire sovint: amb prou feines hi ha noranta dies de pluja a l’any de mitjana, a la primavera i a la tardor (les estacions més plujoses), amb un màxim de cinc dies al maig i gairebé dos al juliol. I com es nota que no és terra de pluges. Atreviu-vos a sortir al carrer i ho comprovareu: compte amb els ulls, no us els buidi un desaprensiu amb el paraigua!
Estiu a l’infern
La Viquipèdia descriu elegantment els estius a la ciutat com “relativament secs però amb humitat mitjana de l’aire elevada, llargs i càlids”, però qualsevol que hagi passat el juliol o l’agost a la ciutat coneix l’infern de primera mà (i es mereix una medalla). A l’estiu, a Barcelona, se sua al metro, se sua a casa, se sua dormint, se sua anant a comprar al súper, se sua només movent un dit. Per sort, els ciutadans hi estan avesats i tenen trucs per fer passar la calor, com beure una cervesa ben fresqueta o passar cinc hores triant paper higiènic al súper perquè hi tenen aire condicionat.
El dia que neva i que queda per a la posteritat
A Barcelona de vegades hi neva, quatre volves tristes, que no arriben a agafar, i que es desfan a terra, al capó dels cotxes, i només deixen un rastre fred i brut. I després hi ha La Nevada, així, en majúscules. Tothom recorda com, el 7 i el 8 del 2010, va nevar com no nevava des del 1962 (l’altre gran nevada de Barcelona, que va tenir lloc el dia de Nadal d’aquell any), i com el paisatge blanc i pur i bell va passar de ser un somni a un malson quan la ciutat es va col·lapsar. De veritat crèiem que passaria res més, si per quatre gotes de pluja les rondes ja van com van?
L’amenaça del canvi climàtic
El temps a Barcelona és únic, i per això encara fa més ràbia que el canvi climàtic l’estigui afectant. Segons el portal Sostenible.cat, a mesura que el planeta s’escalfa les platges retrocedeixen, augmenten les onades de calor i la pluja es fa encara més escassa, però cau amb molta més força. Si seguim així, els dies més calorosos de fa deu anys ens semblaran fresquets.
Conservem la bellesa climàtica de la ciutat. Només cal que recordem les paraules del venerable Capità Enciam, el gran superheroi verd dels noranta: “Els petits canvis són poderosos”!
___
Imatge principal: www.fredyferreri.com
