EVA ALVAREZ FIGUERAS, veterinària especialista en animals exòtics
La preocupació pel benestar animal no és un concepte nou. Una de les primeres referències escrites es troba en el llibre dels Proverbis del rei Salomó “un home honorable té cura de les necessitats dels seus animals”. També, a Orient, religions com l’hinduisme i el budisme prediquen un tracte de respecte cap als animals no humans, i molts d’ells es consideren sagrats.
A Occident, va ser a l’Anglaterra del segle xix on es va crear la primera associació per a la prevenció de la crueltat cap als animals (l’SPCA o Society for the Prevention of Cruelty to Animals, més tard reconeguda per la Reina i que es va convertir en la Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals o RSCPA), que estava enfocada a identificar abusadors i reunir evidències de maltractament cap a bovins, ovins i cavalls. Ja en el 1933 Alemanya va promulgar la llei de protecció animal (Tiershutzgesetz), la més extensa d’Europa en aquella època. El 1967, al Regne Unit, es va crear la Comissió Consultiva sobre el Benestar dels Animals de Granja (Farm Animal Welfare Advisory Committee), on recomanaven que els animals de granja haurien de tenir la llibertat de poder-se donar la volta, aixecar-se, estirar-se, estirar les extremitats i netejar-se. Quelcom que la UE no va legislar fins al 1976, quan va signar la Convenció Europea per a la Protecció d’Animals en Explotacions Ramaderes (tot i que no va ser fins al 1998 quan la directiva va entrar en vigor). Des de llavors, en molts països s’estan promulgant, millorant i ampliant contínuament lleis per a la protecció i benestar dels animals, tant els de granja, com els de laboratori, zoològics, la fauna salvatge i els animals de companyia. Tant és així que, i gràcies a diversos fonaments científics, es va arribar no fa gaire a la consideració ètica i legal que els animals són “éssers sensibles-sintents”, és a dir, són éssers que senten i, per tant, deixen de ser considerats coses o objectes (Tractat de Lisboa, 2009).
La sintència implica que els animals:
– són conscients de l’ambient que els envolta,
– tenen una dimensió emocional,
– són conscients del que els passa,
– tenen l’habilitat d’aprendre a través de l’experiència,
– són conscients de les sensacions corporals com dolor, fam, calor, fred, etc.,
– són conscients de les seves relacions amb altres animals, i
– tenen l’habilitat de triar entre diferents animals, objectes i situacions.
Més endavant, el 2012, es va traçar l’Estratègia per a la Protecció i Benestar dels Animals de Granja, que garanteix que gallines, porcs, bovins i ovelles, entre altres animals, hagin de viure i ser transportats en condicions que no impliquin maltractament ni els causin dolor o patiment.
L’OIE (Organització Mundial per a la Salut Animal), el 2018, defineix que un animal es troba en un bon estat de benestar quan està sa, confortable, ben nodrit, segur, lliure per expressar el seu comportament innat i no pateix cap estat desagradable com dolor, por o estrès. Tenir un bon benestar requereix medicina preventiva, atenció veterinària, un apropiat refugi, nutrició, i un maneig i sacrifici humanitaris.
Es consideren 5 principis fonamentals de benestar animal per a animals terrestres, encara que es poden aplicar a qualsevol espècie. Aquests són:
1. Estar lliure de fam o set per tenir accés a aigua i menjar, cosa que permet mantenir-se en bona salut i vigor.
2. Estar lliure d’incomoditat amb un ambient apropiat que inclogui refugi i una àrea confortable de repòs.
3. Estar lliure de dolor, lesions o malalties gràcies a la prevenció o ràpid diagnòstic i tractament.
4. Tenir llibertat per expressar comportaments normals de cada espècie proveint suficient espai, instal·lacions apropiades i la companyia d’animals de la seva pròpia espècie.
5. Estar lliures de por i incomoditat assegurant les condicions i tractaments que evitin patiment mental.
Aquests 5 principis no depenen de la cultura, els costums o els usos que se’ls donen als animals a cada país, sinó de com l’animal percep la seva situació, i això és idèntic en cada lloc del món.
Aquest gran canvi de paradigma, llargament esperat pels defensors dels drets dels animals, implica una responsabilitat encara més gran, si és possible, per assegurar-nos que les nostres mascotes o animals de companyia gaudeixin del millor benestar. Com podem aplicar aquests principis a les nostres mascotes? Com podem avaluar el seu benestar?
Ho podem dividir en 5 temes:
___
Imatge principal: www.fredyferreri.com
