GEMMA BLAT
La sort existeix i qui digui que no és així és que no ha parat gaire atenció a observar-la.
Roger de Lafforest, una autoritat en aquesta matèria, deia que només cal fixar-se en la composició de qualsevol govern existent per adonar-nos que sempre hi ha qui no es mereix estar en el seu càrrec i que només la sort pot justificar aquest reconeixement immerescut.
L’estudi de la sort, les seves lleis, és una matèria apassionant i pràctica que cal tenir en consideració.
En primer lloc, i si és que hem de definir la sort, em sembla que no hi haurà millor definició que la que feia Hermes Trismegist, en el Kybalion, quan deia: “La sort no és res més que el nom que se li dona a una llei no reconeguda”.
Però, mentre no es reconeguin els efectes d’aquesta llei, bo serà tenir-la en compte, no sigui que ensopeguem amb la seva contrària, la mala sort.
En tots els casos, però, la sort és xamba, és pura xiripa, serendipitat, o el que vulgueu. Del llatí sort-sortis, la paraula sort significa ‘bola, joc’. També l’atzar, de l’àrab az-zahr vol dir ‘dau’. I, indefectiblement, això ens portarà a obtenir la cara o la creu d’aquest dau o sort que arribi a la nostra vida.
En última instància, però, també podem dir que la sort és un ratxa que pot ser bona o dolenta i davant de la qual cal que actuem en conseqüència. La mala sort es pot aturar, però la bona sort costa de crear. Si tenim bona sort, no la tallem. No temptem, doncs, la sort i fugim de totes aquelles situacions que no ens inspiren o que no ens fan vibrar positivament.
En aquest context, la primera llei de la sort serà la de no dir mai: “Tinc mala sort” o “Soc gafe”, és a dir, estaré de pega… I sobretot, sobretot, mai s’ha de dir en veu alta res que no volem que ens arribi, per allò del Verb Creador, que és molt més que un episodi bíblic.
Invocar significa ‘pronunciar en veu alta’ i amb això no s’hi juga. No podem cridar la mala sort, no podem invocar l’enemic, no podem ni tan sols pensar que la mala sort ens acompanyarà. En aquest sentit, es pot dir que els optimistes tenen sort, perquè estan tan plens de fe i d’esperança, que tenen altes vibracions energètiques, i llavors la bona sort, certament, els acompanya.
La qüestió és que amb aquesta nova secció de la revista que teniu a les mans, i que està plena de bons auguris, us animo a seguir llegint aquest reguitzell de consells que seguiran, i que he anat comprovant al llarg de molts anys i em miro amb molt de respecte.
Vull aclarir aquí que un llibre tan interessant com La bona sort, d’Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes, no és un llibre sobre la sort, sinó un llibre sobre la disciplina, sobre el treball i la bona estructuració i, en suma, sobre les virtuts que té el pagès. Cal tenir una bona llavor, triar una bona terra, regar-la i adobar-la, i saber esperar. Però, tot i que aquest procediment tingui la seva recompensa, la sort és una altra cosa i d’això en parlarem.
Finalment, recordar-vos un concepte romà que m’agrada molt i és que “La sort ajuda els atrevits” (Fortuna audaces iuvat) i ja que atrevir-se ve d’atribuere, i això el que significa és ‘afegir’, doncs ara només em queda dir-vos que, en aquesta secció, anirem afegint conceptes que esperem que us interessin i que us generin tota la sort del món, aquesta sort que totes i tots, en principi, ens mereixem.
