OLAYA MARÍN
Quantes vegades us heu submergit en l’aigua cristal·lina d’una platja i no heu sabut identificar els peixos que veieu? La costa catalana té una gran diversitat d’espècies que no passen desapercebudes. En aquest número, us deixem una petita guia que us resultarà molt útil per a l’estiu.
Boops boops (boga o bogarró)
La boga pot arribar a tenir 36 cm de longitud i destaca pels seus grans ulls. La podreu trobar nedant en grup en fons de sorra, fang, roca o herba.
Diplodus vulgaris (variada)
Quantes vegades l’heu vist? És molt comú trobar-la als ports, a les praderies i a fons rocallosos i sorrencs. Es caracteritza pel seu cos ovalat i les seves taques negres.
Oblada melanura (oblada)
L’oblada viu sobre fons de roques i posidònies. Normalment tenen una longitud de 20 cm, però algunes poden arribar als 34 cm.
Sarpa salpa (salpa)
La salpa es caracteritza pel seu color platejat i les seves línies daurades. És un peix que sol nedar agrupat en aigües poc profundes.
Chromis chromis (tuta o castanyoleta)
Les tutes tenen un color molt fosc i les escates molt marcades. No mesuren més de 15 cm de longitud i viuen en parets rocoses o praderies de posidònia de poca fondària.
Serranus cabrilla (serrà o serranet)
El serrà és un peix difícil de veure, ja que és molt solitari i viu en petits orificis a zones rocoses i praderies de posidònia. Té nou línies de color vermellós i tres de color groc.
Si els veieu, no us arrisqueu!
Des de l’Aquàrium de Barcelona ens asseguren que els peixos de la costa catalana són inofensius. Tot i això, n’hi ha uns quants que poden ser potencialment perillosos si es veuen amenaçats.
Trachinus araneus (peix aranya)
El peix aranya és allargat i viu enterrat a la sorra als fons marins de poca profunditat. Es pot identificar per la seva espina dorsal verinosa, que normalment sobresurt quan es troba amagada a la sorra. Si es trepitja, el verí pot causar lesions greus o la mort. En època de zel pot arribar a atacar.
Scorpaena scrofa (cap-roig)
El cap-roig destaca per les seves taques vermelles, grogues, ataronjades i brunes. Té espines verinoses a la part interior de les aletes dorsal, anal, ventrals i a l’opercle. Són uns peixos que viuen enganxats al fons marins i només es mouen si es veuen amenaçats.
Dasyatis pastinaca (escurçó o escurçana)
L’escurçó té una cua llarga amb un agulló verinós a la punta que provoca un dolor intens. Aquest peix és pla, romboidal i pot arribar a pesar 32 kg. Viu fins als 200 metres de fondària.
