ÒSCAR GIL
La vida s’expressa a través del nostre cos mitjançant automatismes més o menys conscients. L’alimentació, per exemple, és una necessitat bàsica sobre la qual posem atenció, ja que decidim nodrir-nos d’una manera determinada segons el que pensem que ens convé. La respiració, en canvi, tal com fan els nadons, és automàtica i natural, el que se’n diu respiració abdominal o profunda. A mesura que aquests van creixent i obrint-se al món comencen a entendre la vida des d’una altra òptica, oblidant aquesta naturalitat i començant a formar part de la societat segons uns determinats cànons comuns. En aquest punt la seva respiració comença a canviar i a esdevenir superficial, ja que es fa només des de la part alta dels pulmons, de manera automàtica, des d’un estat d’alerta gairebé continu, des del qual ens ubiquem en una societat on els sentits estan sobresaturats per l’excés d’estímuls externs.
A mesura que creixem i passem de nadons a adolescents i adults, incrementem la nostra capacitat pulmonar, però curiosament en aquest avanç físic retrocedim inconscientment i realitzem una respiració superficial, utilitzant només la part alta dels pulmons, i per tant reduïm considerablement la quantitat i la qualitat de l’aire que inspirem-exhalem.
Si no ens enfoquem en la respiració, una de les principals vies que té el cos per nodrir-se i regenerar-se, aquesta es realitza de manera automàtica i no hem de fer res més, sobrevivim, sens dubte, però… Ens qüestionem la qualitat nutritiva de la nostra respiració tal com fem, per exemple, amb l’alimentació?
Et proposo la següent pràctica perquè ho puguis experimentar i utilitzar com una eina natural per gestionar no només la regeneració/guariment del teu cos sinó també la gestió emocional, que és el que mou la quotidianitat de l’ésser humà: les emocions. La respiració és l’única via que tenim a l’abast de manera natural per gestionar-les directament: tal com respires li dius al teu cos com estàs i aquest proporciona l’estat corresponent.
La respiració completa o iòguica és un tipus de respiració que pots practicar de manera conscient i que, entre altres bondats, et proporcionarà un profund estat de relaxació, pau i serenitat mental. Inicialment podries fer entre 3 i 5 seguides, com més lentes i amb més atenció millor, després pots anar provant segons les teves pròpies sensacions i experiència. Per començar, en haver exhalat completament, és a dir, tret tot l’aire de la zona clavicular, toràcica i abdominal, inhala a través de les foses nasals omplint l’abdomen i deixant que s’expandeixi de forma natural (respiració abdominal), segueix amb la inspiració sentint com s’expandeix la zona del tòrax obrint les costelles de forma automàtica (respiració toràcica) i per últim segueix amb la inspiració per omplir la part alta dels pulmons, elevant les clavícules i el pit (respiració clavicular). Mantens l’aire per uns instants, que et sigui còmode, relaxant la cara, les espatlles i el cos en general. Comença a exhalar a través de les foses nasals amb el procés invers, deixant anar l’aire de la zona clavicular, després la toràcica i per últim l’abdominal, fins a quedar completament sense aire, esperant uns instants abans de tornar a inhalar i reiniciant la respiració des d’aquí.
Hi ha molts altres tipus de respiracions per gestionar i/o obtenir estats diferents: energitzar, relaxar, concentrar, drenar, alliberar, etc. Des del ioga fem servir el terme pranaiama, paraula sànscrita conformada per prana (‘energia vital’) i iama (‘control/domini’), que es pot traduir per ‘control o domini de l’energia vital’. Aquest nom i el seu significat ja ens indica que la respiració no és només aire inhalat i exhalat en les seves components de nitrogen, oxigen, etc., sinó que es parla d’energia vital, de prana.
Si ens volem restringir en la seva vessant més científica o fisiològica, la manera en què respirem li diu a la nostra ment què està passant, i aquesta, com a bona directora d’orquestra, a través del sistema endocrí gestiona les glàndules que segreguen les hormones perquè el nostre cos estigui o actuï d’una determinada manera, segons el que creu necessitar. La ment segueix la respiració, la clau per controlar la ment està en la respiració.
Així, quan patim un ensurt o estem espantats la nostra respiració es torna ràpida i entretallada, mentre que quan estem molt relaxats la nostra respiració és lenta i profunda. En lloc de deixar que l’exterior incideixi sobre nosaltres, podem decidir conscientment com volem estar i a través de la respiració aconseguir que aquest estat es reflecteixi a l’exterior. La respiració ens parla de salut, a nivell de nutrició, de components de l’aire que es transformem en energia i d’estat emocional. Com respires determina des d’on vius i des d’on es mou internament el teu cos. Per a més informació pots veure altres articles a la web de l’autor.
___
Imatges: oscar-gil.com
