NATÀLIA CEREZO
Ja ve l’estiu, les restriccions s’han relaxat i per fi els que som “de dins” podem anar a veure el mar. Hi ha poques coses més agradables que passejar al costat de la platja, escoltar la remor de les onades i veure tota la vida de la ciutat anant amunt i avall: runners, gent en patinet que t’atropella, cambrers recorrent la vorera amunt i avall en busca de clients… i tot amb la presència del mar al fons, amb una cadència de cançó.
Potser per això no és estrany que la Barceloneta, un dels barris més peculiars de la ciutat, hagi sigut la llar d’alguns artistes barcelonins d’allò més interessants!
Joana Raspall (1913-2013)
Va néixer a la Barceloneta, encara que amb tres anys es va traslladar a Sant Feliu de Llobregat. Poeta, lexicòloga (va començar a recollir sinònims en una capsa de sabates) i bibliotecària, va vetllar per la difusió del català durant la dictadura donant classes particulars a casa seva. És coneguda sobretot pels seus poemes infantils.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Encara que nascut a Sants, va viure durant un temps al cor de la Barceloneta, al carrer del Dr. Giné i Partagàs, 11. Rebel, amb una infantesa difícil i humil, Salvat-Papasseit va escriure alguns dels poemes més sensuals de la literatura catalana. El seu El poema de la rosa als llavis impressiona els adolescents amb els seus poemes i cal·ligrames des que es va convertir en lectura obligatòria a la secundària.
Carmen Amaya (1918-1963)
La bailaora de la ciutat per antonomàsia, Amaya va néixer a l’antiga barriada del Somorrostro, un barri de barraques entre l’actual Hospital del Mar i la platja. Podeu veure com era el barri i l’art d’Amaya (a qui es considera una de les millor balladores de flamenc de tots els temps) a la pel·lícula Los Tarantos, de Francesc Rovira-Beleta, estrenada l’any 1963, en què fa una versió gitana de Romeu i Julieta.
Josep Torres i Vilata, Toresky (1868-1937)
Potser no és tan conegut com els seus companys d’article, però Toresky, nascut a la Barceloneta, va tenir igualment una història apassionant. Ventríloc i transformista, va viatjar a Amèrica del Sud a finals del segle XIX amb una companyia de sarsuela. A la seva tornada a Barcelona es va fer molt popular: va ser un dels primers locutors de ràdio de la ciutat i va crear un personatge infantil, Míliu, que es va fer molt popular durant la Segona República. Fins i tot té estàtua i gegantó propi al barri de la Sagrada Família!
Felícia Fuster i Viladecans (1921-2012)
I acabem amb una altra filla insigne del barri, la traductora, poeta i pintora Felícia Fuster. Molt influïda per la cultura oriental, especialment la japonesa, també destaca per haver estat finalista del Premi Carles Riba amb el recull de poesia autobiogràfica Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils. Per cert, el 2021 és l’Any Felícia Fuster!
Bonus track: el Centre Cívic Barceloneta!
I si us sembla que tot això ja està més que demodé i necessiteu alguna mostra artística més contemporània, no dubteu a visitar el Centre Cívic Barceloneta, especialitzat en dansa i arts plàstiques. Són molt interessants les exposicions centrades en pintors dels barri que fan a l’estiu!
