EVA ALVAREZ FIGUERAS, veterinària especialista en animals exòtics
Hi ha una o més mascotes ideals per a cada un de nosaltres, però no totes les mascotes són adequades per a totes les persones o adequades en determinades circumstàncies de la vida. És important triar bé, encara que de vegades ens trien ells mateixos i arriben a nosaltres de forma inesperada. Quan volem afegir un altre ésser viu a la nostra família cal considerar diferents aspectes. Jo ho veig des de dues perspectives diferents: des del punt de vista de l’animal i des del punt de vista de la família.
Des del punt de vista de l’animal tinc molt en compte tot el relacionat amb el seu benestar (podeu llegir l’anterior article), és a dir, quines necessitats té i si podré satisfer-les. Cada espècie animal té unes necessitats i comportaments molt diferents, no és el mateix un gos, un gat, una au, un rosegador o un rèptil, i dins de cada grup cada raça/espècie té les seves particularitats.
És molt important que si tenim en ment una espècie en concret n’investiguem primer tot el que puguem i veure si s’adequa al que en volem. Cal tenir en compte:
– Temps de vida: Un gat pot viure 20 anys i un hàmster, 1,5 anys, de manera que el compromís sera molt diferent.
– Mida que tindrà d’adult i espai que necessita
– Quin tipus d’hàbitat necessita per mantenir-se saludable
– Tipus d’higiene que requerirà: Raspallat de pèl (llarg/curt), banys, neteja de gàbia/menjadora/abeurador, tall d’ungles/bec, etc.
– Dieta: Pinso, preparat de menjar fresc com fruita/verdura, fenc, etc. Tinc alguna botiga prop que em proporcioni el que la meva mascota necessita? Tinc temps de preparar-ho diàriament?
– Personalitat: Cada animal té una personalitat diferent i algunes races de gossos i gats tenen trets forts per als quals van ser seleccionats. Al segle passat molts gossos eren utilitzats per a diferents tasques com la caça, el pasturatge, la vigilància, el rescat, etc., de manera que són races que necessiten molta activitat i contacte amb la natura.
– Sociabilitat amb humans: Quan els animals són cadells, en les primeres setmanes/mesos de vida (en altres espècies des que neixen, com les aus) passen per un període de sensibilització. En aquest moment, és quan poden socialitzar amb altres espècies sense problemes i les accepten com a iguals, també s’acostumen a diferents estímuls com sorolls, transports, manipulacions, etc. És molt convenient que quan vulguem adquirir una nova mascota hagi estat socialitzada el màxim possible perquè això ens evitarà molts problemes en el futur.
– Sociabilitat amb altres animals: Hi ha altres mascotes a la casa? Són compatibles?
– L’exercici físic serà indispensable tant a nivell físic com mental, l’avorriment és un dels pitjors enemics de les mascotes. De manera que he de preguntar-me si tindré temps per passejar-lo a diari diverses vegades al dia o si tinc un jardí o espai suficient o si a casa puc proporcionar alguna cosa substitutòria (caminadores automàtiques…).
– Estat mental/afectiu: Hi ha animals que necessiten estar com a mínim amb un congènere de la seva mateixa espècie, i en general a gairebé tots els ajuda molt estar amb un altre de la seva mateixa espècie. Si no és així, estarà tot el dia sol? Quant de temps seré a casa?
– Són animals diürns o nocturns? Hivernen? En quin rang de temperatura ambiental solen viure? Per exemple: un husky siberià és de climes freds, no seria molt convenient tenir-lo en un lloc molt calorós. Tingueu en compte les necessitats de l’animal i, si és un animal exòtic, com viu en la natura.
– Tingueu en compte els comportaments naturals de cada espècie. Per exemple, els gats marquen el territori amb les ungles i l’orina, els ocells necessiten volar, certes races de gossos enterren coses o furguen, borden, mosseguen objectes, etc. Semblen coses molt òbvies, però cal no oblidar que no deixen de ser animals, no són humans amb forma d’animal. Conegueu el màxim possible l’espècie que voleu adquirir per evitar sorpreses en el futur i evitar abandonaments. I penseu que necessitarà cert entrenament o educació per adaptar-se a la nostra forma de vida, que ha deixat de ser molt poc natural.
– Cures veterinàries: Mantenir en bon estat les nostres mascotes serà essencial per a elles mateixes i per a nosaltres per evitar algunes malalties que ens puguin contagiar. Caldrà vacunar i desparasitar regularment i, si són animals exòtics, tingueu en compte que necessitaran un especialista.
– Des del punt de vista de la família la dinàmica a l’introduir un nou membre pot canviar molt, i requerirà temps, esforç i diners la cura d’aquest animal. Penseu en el vostre estil de vida. Cal preguntar-se quant temps disponible teniu o quant de temps li podeu/voleu dedicar, quines despeses us suposarà i si podeu assumir-les, què passarà a les vacances o quan vulguem sortir fora, etc. Tingueu en compte si hi ha nens, gent gran, persones immunodeprimides o persones al·lèrgiques.
Un veterinari us pot donar tota la informació que necessiteu, no dubteu a consultar-li tots els dubtes perquè gaudiu al màxim de l’extraordinària experiència que és compartir la vida amb un altre ésser viu.
___
Imatge principal: Teresa Monreal
