Una manera molt fàcil de saber si estem en ratxa o d’esbrinar si tenim sort o no la tenim és posar-se a jugar cartes amb la família i els amics. Evidentment, jugar-s’hi els diners és una mala història i no us ho aconsello de cap de les maneres. Però també es pot jugar a cartes a canvi de res. Tinc un amic a qui li agrada jugar amb els seus col·legues algunes partides. No s’hi juguen diners i com a màxim el que perd compra un número de loteria que es reparteixen entre tots. Però, el meu amic, que és molt savi, m’assegura que quan està optimista i esperançat guanya amb molta més facilitat a les cartes i que sap captar aquest estar en ratxa que és tan estimulant. La sort actua a rampells i les bones ratxes no es poden trencar, de la mateixa manera que les males ratxes costen d’aturar, tot i que es poden tallar.
El tema, doncs, és adonar-se que la sort és una vibració positiva i que, com a tal, acompanya les persones positives. En aquest sentit és veritat que els optimistes tenen més sort i que ser atrevit també ens pot predisposar al fet que allò que semblava que havia de sortir malament s’acabi transformant en una cosa positiva.
De la mateixa manera, el meu amic també ha comprovat que quan està ensopit o malhumorat les cartes es contagien de la seva vibració i llavors la ratxa de mala sort continua manifestant-se al seu voltant.
En conseqüència, es tracta, doncs, de seguir invocant la bona sort de moltes maneres. Podeu anar a tirar-vos les cartes del tarot si ho desitgeu, que aquesta pot ser una manera de connectar amb el nostre subconscient, però no us aconsello que hi aneu si esteu tristos o sense energia, que llavors poden sortir a relluir els pitjors pronòstics.
Una altra cosa diferent és anar a l’astròleg, perquè les dades aconseguides en una carta astral són més objectives i l’astròleg o l’astròloga, sobretot si no és de mentida, us pot prevenir dels temps que vindran, siguin bons o siguin dolents i, per tant, es pot actuar amb prevenció. I “tenir informació sobre la realitat, modifica la nostra realitat” i saber aixoplugar-se sota un bon sostre o sota un bon refugi quan venen mal dades és jugar amb sort, i saber posar-se sota la llum dels focus quan venen bons temps és comptar amb un clar avantatge. Perquè el cert és que nosaltres podem ser sempre els mateixos i a vegades ens riuen les gràcies i a vegades no en les riuen. És important, doncs, saber cap on hem de tirar, que així no perdrem el temps ni les oportunitats. I ja se sap, com diu el refrany castellà, “la oportunidad la pintan calva”.
Què vol dir exactament aquesta expressió? Us explicaré una història. Resulta que el déu que representa les bones ocasions, el déu Kairós, és completament calb, segons explica la mitologia, i avança enèrgic i decidit cap endavant. És calb, però al front té un plomall vermell que el caracteritza, i si no els veus venir i l’agafes de front, després ja no el pots retenir, perquè no tens on agafar-te.
Conclusió: s’ha de ser decidit, atrevit i oferir al món la nostra millor cara, el nostre millor somriure, que la generositat sempre genera i produeix.
Mirem, doncs, d’entomar la sort com “agua de mayo” o com aquell manà que va caure del cel i que encara ens pot salvar de moltes males passades del destí, ja que cal sortir a l’exterior i buscar la sort, malgrat les possibles inclemències del “temps”. “A río revuelto, ganancia de pescadores”.
Però, si no ens movem, si no ens posem en marxa, si esperem que la sort ens truqui a la porta, potser no ho aconseguirem. Cal que donem veus quan volem alguna cosa i cal que la demanem en veu alta, que llavors les energies es mouen i canvia el nostre panorama. Que “quien no llora, no mama”. Pensem que qui busca, troba i a qui demana, se li dona. Que, afortunadament, per a totes i tots nosaltres, el cel continua volent ser “el cel protector”.
