LOURDES CAMPUZANO
Encara que algú ho pugui dubtar, els museus són un bon lloc per passar una tarda de diumenge amb els més petits de la casa. Només cal triar el museu més idoni; preparar-se una mica la visita i canviar la mentalitat. Un no pot aspirar a patejar-se tots els racons d’un museu durant hores i hores quan es porta un nen agafat de la mà. Cal fixar-se objectius menys pretensiosos, planificar visites més curtes, deixar marge a la improvisació i adaptar el contingut als infants. Els podeu apuntar a activitats especialment pensades per a ells si creieu que les aguantaran, o anar més per lliure i fer-los petits jocs de pistes que han de resoldre. Els podeu donar, per exemple, un plànol, marcant els diferents punts que voleu visitar, i animar-los perquè siguin ells qui us guiïn. Seran ells els que us arrossegaran…
A Barcelona hi ha molts museus que poden engrescar els petits. Un d’ells és el Museu Marítim. És un d’aquells museus que no t’acabes. Hi ha tantes exposicions i tan diferents que el millor és anar-hi un dia per visitar-hi una en concret i tornar-hi un altre per anar visitant les altres (cada diumenge a la tarda l’entrada és gratuïta, de manera que podeu repetir una i altra vegada sense que la butxaca se’n ressenti).
Hi ha una exposició, per exemple, que permet als infants descobrir set tipus d’embarcacions diferents que han omplert els mars al llarg de la història (des dels vaixells de guerra fins els que transporten mercaderies, passant per creuers, embarcacions esportives…) i també set tipus diferents de persones que han passat o passen gran part de la seva vida al mar.
Per començar, però, nosaltres us proposem en la vostra primera visita amb la canalla descobrir la “fàbrica dels vaixells de Barcelona”, les Drassanes, l’edifici que acull el museu i l’indret on es van construir grans vaixells de guerra durant l’edat mitjana. També podreu admirar una maqueta de la Barcelona medieval i la joia de la corona, una rèplica de la Galera Reial. És, simplement, espectacular. Un autèntic palau marítim.
Què és una galera? Quines persones les feien? Quina feina feia un calafat? I un mestre de veles? La història de les galeres és, també, la historia de les persones que hi vivien i morien aferrades als rems, de les guerres que es lluitaven al mig del mar… I és plena de curiositats. Només us avanço una per anar fent boca… Sabíeu que aquestes galeres desprenien una pudor tan forta que a bord hi havia perfumistes, persones que tenien com a única tasca intentar dissimular-la? I no tenien gaire èxit, perquè les galeres se sentien venir molt abans de veure-les, a causa, precisament, de la pudor que desprenien…. Vaja, que això de “vaixell a la vista” no era del tot cert en aquells temps, sinó més aviat “galera a l’olfacte”…
Si voleu preparar-vos una mica la visita —molt recomanable quan es va amb infants—, podeu entrar a la web. Allà trobareu informació i l’audioguia que podeu escoltar durant la visita.
___
Imatges: Pere de Prada. MMB.
