ÒSCAR GIL
Sapropen les festes i comencem a engalanar la nostra llar per rebre familiars, amics, persones que ens importen, en definitiva, esperem compartir i oferir-nos presents en senyal d’estima o d’un recordatori que hi som, tot i que potser no hi hem pogut ser tant com voldríem. Sovint ens ocupem de mostrar el nostre millor costat, vestir-nos de manera festiva i alegre, i deixar-nos encomanar per la sensació que hi ha a l’ambient. També pot ser que a vegades aquesta sensació generalitzada de xerinola ens agafi a contracor i justament vulguem estar més introspectius, guardant certes distàncies a un estar bé per obligació, perquè toca. O potser en aquests temps que ens ha tocat viure ens han deixat persones estimades, properes, a qui trobem a faltar. A tots/es ells/es els desitgem un bon camí des d’aquí.
A vegades els àpats familiars no esdevenen tan fluids com voldríem i/o es converteixen en situacions tenses. La família no es tria, però sí es tria com conviure amb ella, i que ens pugui aportar tot allò bo que representen i que ens poden oferir. Són els nostres ancestres, els orígens, d’allà on venim, tant si ens agrada com si no. Estar-hi en pau només depèn de nosaltres, i si preparem la llar, per què no preparem també el que es més important, des d’on ens oferim, ens compartim? La nostra pau interior és el millor regal que podem oferir a qualsevol persona amb qui puguem compartir en aquestes dates, i sempre. Potser no és tan encisador o tan cridaner com un estri electrònic d’última generació o qualsevol altra cosa que creiem necessitar, però la humanitat s’ha relacionat sempre des del caliu i el contacte, la pell. No hi ha res més reconfortant que una vertadera abraçada, que una mirada amiga o de complicitat. Oferim el que som i no el que tenim, no hi ha cap regal millor que oferir el millor de nosaltres!
Tal com siguin les festes que vulguis i/o puguis viure, que no només depèn de les circumstàncies sinó també de l’actitud amb què vivim aquestes dates, i per extensió l’actitud amb què vivim la vida, sembla una època especialment indicada per estar orientat/da cap a fora, cap als altres. El consumisme, la importància de l’aparença, de quedar bé, estan molt presents a la nostra societat, i això ens pot conduir a una certa sensació de pèrdua, de buidor, que tot el que gira al teu voltant no està en relació amb tot el que gira dins teu. Preparem la llar per rebre, però si no hi ha ningú per fer d’amfitrió, ja que estàs massa ocupat/da fent “les coses que toquen”, què faran els convidats?
Et proposem una senzilla pràctica per reconnectar amb tu, per retrobar aquesta pau i serenor que a vegades ens falta, o que busquem tant que sovint ens perdem en els altres. Que les pel·lícules com Que bonic que és viure, de Frank Capra, que sovint reposen per aquestes dates pels seus valors, no siguin només ficció, que la nostra bondat sigui contagiosa i faci d’aquest món un món millor. Et pots deixar dur per “tot el que toca” o deixar que el que és en tu es manifesti, obrint el cor no només en questes dates, sinó com una manera de viure, un regal per a tu també. La pau, la coherència, el sentit d’una vida, no ve mai de fora, neix d’un lloc al qual només tu pots arribar. I, un cop allà, deixar-hi entrar els altres. Aquesta és la pràctica, viu-la si pots des de l’alegria d’un joc.
Troba un espai que sigui especial per a tu, on et sentis com a casa, còmode, i que no et pugui molestar ningú. Pots reservar el temps que sentis i et convingui: 5, 10, 15 minuts, el temps no el limita el rellotge sinó el teu estat, el que hi vulguis ser perquè hi estàs bé. Seu còmodament en una cadira, o en postura fàcil, iòguica si t’és còmode. I des d’aquí, de manera natural tanca els ulls i fes tres o quatre respiracions lentes i profundes, deixant anar en l’exhalació aquells pensaments que et venen, perquè de segur que te’n vindran. Tot seguit, imagina que tens una esfera de llum blanca a un pam per sobre del cap. Comença a sonar la música i el ball, un vals per exemple, de manera que amb la respiració acompanyis aquesta esfera fins a la base del teu cos, i un cop allà torni a pujar fins al cap, amb la intenció n’hi ha prou, tant si la veus o la sents com si no està bé. I ho vas fent una vegada i una altra, deixa’t portar pel ritme, trobaràs el teu ritme natural, i l’esfera de llum resseguirà interiorment tots els teus òrgans, baixant pel cap, el coll, la columna vertebral, el baix ventre, fins a la base del teu cos. Quan sentis que va arribant el final de la melodia, que tot et diu que el ball s’ha acabat, posa la mà esquerra sobre el pit i la dreta sobre l’esquerra, i dona’t uns instants només per sentir, per gaudir de les sensacions, i agrair-te el fet d’haver estat present a la pràctica en aquest joc que a còpia de voluntat esdevé un mitjà sorprenent per trobar la pau interior, entre altres beneficis. Com més el practiquis més fàcil et serà.
Aprofitant per desitjar-te unes bones festes, que tot i les circumstàncies que et toquin viure en aquests moments puguis brillar i ser tu mateix i compartir-te de veritat, des de l’autenticitat, amb tothom. Que l’alegria trobi la guspira dintre teu i sigui tan contagiosa que també esdevingui l’alegria dels altres.
