Ara que l’any encara està a les beceroles, bo serà recordar que si volem continuar tenint sort, no hem de deixar de banda aquesta coneixement mil·lenari que és el de l’astrologia.
I així, ens adonarem que, independentment del grau de sort que puguem tenir a la nostra vida, i que depèn de molts altres factors, tenir informació astrològica sobre la realitat ens afavorirà del tot, i fins i tot ens pot portar a canviar aquesta guspira energètica que pot ser la sort.
En el nostre mapa del cel de naixement, o sigui, en la nostra carta astral, estaran indicades totes les condicions perquè la sort es produeixi i podrem saber, amb tot luxe de detalls, quan, com i per què ens poden arribar els cops de sort. Saber-ho és una qüestió d’anar a visitar l’astròleg en qui confiem.
Tret d’això, hi ha moments en què tots podem sortir beneficiats davant —o sota— el cel estrellat i serà molt important tenir-ho en compte.
Si “En casa del herrero, cuchara de palo”, a mi m’agrada dir que “A casa de l’astròleg, lluna plena”. És a dir, és molt millor, se sigui astròleg o no, no deixar aparcat el coneixement astrològic davant de les nostres circumstàncies. Que cadascú és responsable de la seva vida!
Naturalment, no sempre es pot triar el millor moment per a tot, i ens podem avenir a fer les coses amb naturalitat, sense forçar la màquina ni el calendari. Però, si volem extreure millors resultats de la nostra vida i de tot allò que tenim entre mans, bo serà que consultem els astres o l’astròleg.
I per tant, si hem d’iniciar un projecte o un negoci, o en qualsevol altra proposta que vulguem que tingui sortida i que creixi, bo serà tenir en compte les fases de la lluna —cosa bastant fàcil de fer— i triar per al nostre punt de sortida una estimulant lluna creixent.
Les coses van en consonància amb la lluna i tenim 12 mesos a l’any, amb les corresponents 4 fases de la lluna cada mes. La lluna creix, la lluna es fa plena, la lluna minva i la lluna desapareix o es fa nova. I tornar a començar.
Fins i tot néixer costa molt més sense lluna, en el període de la lluna nova, i tothom sap que la lluna plena fa accelerar-ho tot, fins i tot els naixements.
No iniciem, doncs, cap projecte en fase de lluna nova i tampoc cal que l’iniciem en lluna plena. Però sí que serà molt convenient que ho fem amb lluna creixent. I si ens oblidem de les fases més detallades de la lluna, ens adonarem que, bàsicament, la lluna creix o la lluna minva.
Si volem que les coses augmentin o vagin a més, és a dir, que creixin, iniciem-les mentre la lluna creixi, i si volem que les coses vagin a menys, fem-les mentre la lluna minva. Si volem deixar de fumar o erradicar algun dels nostres mals hàbits, o fins i tot si volem fer desaparèixer tot allò que ha crescut indegudament, triem el moment del noviluni o lluna nova.
I seguint aquesta tònica, busquem-nos les millors llunes per a cada ocasió i celebrem-les totes amb ganes i convenciment. I així ens adonarem que hi ha un temps per a cada cosa i que cada cosa té el seu moment.
Fins i tot si ens arriba un període nefast en la nostra vida, del qual l’astrologia se’n farà ressò, podem buscar les solucions pal·liatives —que n’hi ha— o fins i tot podem intentar esquivar la negativitat dels astres amb tota intenció. “Els astres inclinen, però, no obliguen.” I finalment, sapiguem canalitzar les influències astrals de la millor manera. Si ens ve, per exemple, un període d’agressivitat més alta, fem més exercici; si ens ve, en contraposició, un període de baixa vitalitat, no fem dispendi i esperem a buidar el safareig quan estigui ple, mentre que deixem que s’ompli quan visquem l’escassetat.
Que els astres us siguin propicis i que mireu el cel per tal de seguir invocant la bona sort. Molt bon any 2022!
