EVA ALVAREZ FIGUERAS, veterinària especialista en animals exòtics
Com ja vam comentar al primer article d’aquesta secció, el contacte amb animals proporciona grans beneficis per a la salut. En general, augmenta la motivació, afavoreix la interrelació personal i la comunicació, i millora l’estat físic, psíquic i social. A nivell biològic se sap que augmenta les concentracions de les hormones que donen sensació de benestar (ß-endorfina, oxitocina, prolactina, ß-feniletilamina i dopamina) i disminueix els nivells de l’hormona que controla l’estrès (el cortisol) (Odendaal & Lehmann 2000).
Això no és una cosa nova del segle XXI, els antics grecs documenten la teràpia assistida per cavalls el 600 aC per aixecar els ànims dels malalts incurables. I al segle XVII textos mèdics assenyalen que muntar a cavall és beneficiós per a la gota, problemes neurològics i emocionals. Als segles XVIII, XIX i principis del XX diversos hospitals a Anglaterra i els EUA (especialment després de la Segona Guerra Mundial, per als veterans de guerra), es van ubicar en paratges naturals on allotjaven, a més, animals de granja i gossos que formaven part del procés terapèutic.
Més endavant, psicòlegs com el Dr. Boris Levinson (1962) van observar els beneficis de la interacció humà-animal en la pràctica terapèutica. Va encunyar el terme teràpia amb mascotes i després va publicar els seus estudis sobre aquest fenomen en dos llibres: Psicoteràpia infantil orientada a mascotes i Mascotes i desenvolupament humà.
En un dels darrers estudis publicats sobre el benestar relacionat amb animals (D. Mills et al. 2021) es va mostrar que simplement amb la presència d’un gos o jugant-hi va ser el que més va influir en la sensació de felicitat i alegria de les persones, i que les interaccions tàctils i altres interaccions properes, a més, van millorar la relaxació i la calma i van disminuir els nivells de depressió, frustració, estrès o ira. Quan ja existia un vincle previ entre persona-animal (per exemple, la pròpia mascota) els beneficis eren encara més grans.
I és per això que fa uns anys la medicina humana va començar a aplicar aquests beneficis a l’àmbit hospitalari, amb programes de teràpies assistides amb animals (TAA), en especial en els àmbits de pediatria, rehabilitació, oncologia, geriatria, cardiologia o psiquiatria, entre d’altres.
La TAA es defineix com la utilització de gossos o altres espècies animals per ajudar les persones en el procés de sanació i forma part d’un pla amb activitats i objectius a curt i llarg termini dins del pla terapèutic. També hi ha activitats assistides per animals que tenen un objectiu més general i són més visites socials que milloren la qualitat de vida del pacient mitjançant l’enllaç existent de l’humà-animal (generalment les mascotes dels pacients).
La TAA fa servir animals de teràpia específicament entrenats, amb la col·laboració de l’entrenador i un metge expert.
Amb cada programa de TAA que s’inicia es reporten més i més dades sobre els seus beneficis com a millora en els signes vitals, disminució del dolor, augment de l’exercici en pacients cardíacs que rebutgen caminar, millora en la ingesta nutricional, millora en la motivació en la teràpia en pacients en rehabilitació física, millora de la comunicació en pacients amb dèficits o alteracions cognitives o psíquiques, disminució de certes medicacions, més i millor comunicació pacient-terapeuta. En pacients pediàtrics disminueix la por, augmenta la socialització, produeix calma durant els procediments mèdics dolorosos, millora l’adaptació a l’ambient hospitalari, proporciona distracció, etc.
I no només els pacients se’n beneficien, els familiars i amics que els visiten també diuen sentir-se millor.
Un dels riscos a utilitzar animals a hospitals és la seguretat, la higiene i les al·lèrgies. La majoria dels hospitals tenen protocols per assegurar-se que els animals estiguin nets, vacunats, ben entrenats i seleccionats segons el comportament apropiat, minimitzant el risc al mínim.
Els primers països on va ser aplicada la TAA formalment com es coneix avui dia va ser als Estats Units, el Canadà i Austràlia. Als EUA el 2016 ja hi havia més d’un centenar de centres hospitalaris que permetien visites controlades de gossos de teràpia.
A Espanya fa uns quants anys que hi ha programes de teràpies assistides amb animals a diversos hospitals. L’Hospital Sant Joan de Déu va ser pioner a Espanya a incorporar aquesta teràpia el 2010 dins del seu projecte Hospital amic i posteriorment, el 2013, consolidant-lo amb el Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC). El va seguir L’Hospital Can Misses d’Eivissa el 2017 amb el programa Dogspital al qual el 2019 es van adherir els hospitals de Mateu Orfila a Menorca i Son Llàtzer de Mallorca, on les mateixes mascotes dels pacients són les que poden visitar els seus amos. Altres hospitals han arrencat altres programes de TAA com l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos de Móstoles, l’Hospital Guadarrama, l’Hospital La Fe de València (amb el programa Can de la mà per a pacients d’oncologia pediàtrica i pediatria), l’Hospital Maternoinfantil Virgen de la Arrixaca de Múrcia, l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid (Sonrisas perrunas), l’Hospital Virgen del Rocío a Sevilla, l’Hospital Universitari 12 de Octubre de Madrid (Huellas de Colores) juntament amb la col·laboració de diverses associacions i fundacions que entrenen els gossos de teràpia com Yaracán, Fundación Aladina, Perros Azules, club Agility Evissa, Fundación Probitas, Dejemos Huella de Elanco i Perruneando de Màlaga, entre d’altres.
Metges, pacients i familiars estan encantats amb els resultats i esperem que es converteixi en una pràctica habitual.
El món animal és l’eix central del disseny interior de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, concebut per Arauna Studio i Rai Pinto Studio. Formes d’animals molt diversos, més d’un centenar, omplen les sales d’espera, passadissos, consultes i tots els espais de l’hospital infantil. La iniciativa ha rebut nombrosos guardons nacionals i internacionals, com ADC, D&AD, ADCE, Laus i Interior Design Magazine Awards.
