ÒSCAR GIL
A les grans ciutats vivim una vida plena d’estímuls, tot està disposat per cridar l’atenció. I mirem cap enfora, i pensem, i opinem sobre el que veiem, sobre el que fan els altres… i potser fins i tot expressem com hauria de ser això o allò altre, què hauria de fer tal amic, familiar o company de feina en la seva situació… resumint, arreglem el món, aquell que veiem des de fora, amb paraules… t’hi has trobat?
Llegir la pàgina d’un llibre no sembla suficient argument per tenir-ne un parer, però la ment és juganera i no vol reposar, sempre busca estar en moviment, i ens fa extrapolar, pressuposar i fins i tot donar per cert allò que potser no ho és, caient en judicis construïts a partir d’aquests o per l’altra banda, deixant-nos arrossegar pels altres o per les circumstàncies que ens envolten, fins que fem un pas enrere i ens adonem que no tenien sentit.
Et passes el dia donant voltes al fet que el cafè de la tarda serà un desastre, evidentment sobre arguments ben sòlids construïts per la teva experiència, coneixement i converses anteriors amb les persones amb qui et reuniràs. Creus saber com es mouran aquestes perquè les veus venir tal com penses que són i on creus que són en aquest moment, però quan arriba la reunió és divertida, fluida, amigable… una tarda fantàstica per recordar.
Projectar el passat sobre el futur ens posiciona en un entorn imaginari, on a vegades millor, i a vegades pitjor, gairebé res correspon al que suposem que hauria de ser.
El principi de coherència ens parla de salut a través de l’equilibri entre els pensaments, les emocions i les accions. Aquest s’esdevé quan ens oferim des d’on som en l’instant present, i no des d’un posicionament extern deslocalitzat en el temps. Sembla complex obviar aquest posicionament a les grans ciutats quan tot ens fa reaccionar a estímuls externs, on tot està pensat per moure’ns, dissenyat per a l’activitat, per interaccionar, etc.
El problema d’un vaixell a l’oceà no és la immensitat de l’oceà, o que estigui encrespat de valent, és navegar sense rumb.
El món no canviarà perquè tu ho vulguis, però els teus canvis poden ser el primer pas per canviar el món.
