EVA ALVAREZ FIGUERAS, veterinària especialista en animals exòtics
Quan parlem d’intel·ligència humana no hi ha un concepte únic i acceptat, i la seva definició sempre ha estat objecte de polèmica. Hi ha encara menys consens sobre com mesurar la intel·ligència. Una de les definicions més generals és la facultat de la ment que permet aprendre, entendre, raonar, prendre decisions, formar-se una determinada idea de la realitat i adaptar-se al seu entorn. Altres definicions inclouen, a més a més, la capacitat de lògica, la creativitat, el pensament crític i la capacitat de planificar, de pensar de manera abstracta, de comprendre idees complexes. Com és obvi, tampoc queda clara la definició d’intel·ligència animal i quina és la millor manera de quantificar-la. De moment, els estudis es basen en la comparació amb les capacitats humanes i en com s’adapten els animals als seus nínxols ecològics.
A finals del segle XX sorgeixen diverses teories psicològiques, entre les quals destaca la teoria de les intel·ligències múltiples (H. Gardner), en la qual es proposa l’existència de diversos tipus d’intel·ligències: la lingüística, la lògica-matemàtica, la musical, l’espacial, la corporal-cinestèsica, l’emocional, la social i la naturalista.
Si apliquem aquests conceptes de les intel·ligències múltiples a la intel·ligència animal no hi ha dubte que molts dels aspectes esmentats també són intrínsecs en més o menys mesura a la majoria de les espècies del regne animal. Hi ha nombrosos estudis i vídeos a YouTube que identifiquen trets intel·ligents similars als nostres en moltes espècies: per exemple, són capaços d’aprendre, de prendre decisions, de resoldre problemes, de formar-se una idea de la realitat, d’adaptar-se al seu entorn o nínxol ecològic, tenen capacitat de comunicació, la capacitat relacionada amb la reproducció de ritmes i tons (com el cant de les aus), tenen capacitat de distingir colors, línies, formes, figures, i l’espai i les seves relacions en 3 dimensions (intel·ligència espacial), tenen capacitat per controlar i coordinar moviments del cos i expressar sentiments (corporal-cinestèsica), tenen intel·ligència relacionada amb les emocions i amb entendre’s a si mateixos, són conscients del jo (emocional), tenen capacitat per entendre altres éssers de la seva mateixa espècie o altres espècies i tenir empatia (social) i tenen la capacitat d’entendre com funciona la natura.
A més, és molt possible que hi hagi altres tipus d’intel·ligències que no som capaços d’entendre, és a dir, la nostra mateixa intel·ligència i sentits esbiaixa i determina la nostra comprensió sobre la intel·ligència animal.
Al meu parer, la diferència fonamental entre la intel·ligència humana i animal consisteix en la capacitat de l’ésser humà de CREAR en majúscules: crear noves eines molt sofisticades (tecnologia), crear art, crear noves formes d’alimentar-se (cuina, agricultura, ramaderia), crear formes d’estudi o investigació (ciència, experimentació), crear formes de curar (medicina, farmacologia), crear formes de comunicació (escriptura, llenguatge matemàtic, llenguatge de signes, braille), crear formes de dominar la natura (arquitectura, enginyeria) , crear maneres de dominar la biologia (genètica), etc. És per això que els humans són al cim de l’escala evolutiva en termes d’intel·ligència, d’adaptació al medi i que són l’espècie dominant del planeta. Això no vol dir que els animals no posseeixin intel·ligències superiors o diferents i no comparables en altres aspectes gràcies a capacitats extraordinàries que escapen a la nostra entesa. Com, per exemple, la capacitat d’un pop de moure els vuit braços de forma independent, o la d’un ratpenat volador, que li permet atrapar preses mòbils captant els ecos dels seus crits, o la d’una tortuga que és capaç de tornar a la platja on va néixer per pondre els ous, encara que sigui a milers de quilòmetres…
Un altre punt a discutir és que en aquests estudis comparatius caldria tenir en compte que l’espècie humana passa 20-25 anys (o més…) aprenent tot el coneixement adquirit durant segles i segles, i només uns quants individus són capaços d’entendre’n una petita part, la resta ens acontentem amb entendre’n una infinitíssima porció, i és gràcies a la cooperació de moltíssims individus (i moltes intel·ligències diferents) que sobrevivim i podem continuar evolucionant. Per exemple, si un nen que no se li ensenyés a parlar, escriure o comptar, seria capaç de fer-ho per si mateix?
Per ser justos caldria comparar les intel·ligències sense aquest aprenentatge adquirit i/o deixar de comparar-les com si la nostra fos l’única vàlida.
Encara ens queda molt per descobrir y comprendre com la intel·ligència s’expressa en les formes més extraordinàries y variades en els éssers que habiten aquest planeta.
