Si seguim parlant de la sort bo serà seguir recordant que, a vegades, la sort ens arriba quan menys ho esperem, per autèntica sorpresa, per aquest “cop” energètic que sempre representen les bones vibracions.
Però tampoc cal anar tan lluny, perquè ens podem trobar, ben a la vora, amb aquest potencial de sort que pot arribar a la nostra vida tot de cop, mai més ben dit, gairebé com un cop de vent o com una “bufetada” que ens fa reaccionar positivament, que a vegades canviar d’actitud −o de postura− és el més essencial (actitud, etimològicament, significa ‘postura’). A vegades, fins i tot hi ha “sotragades” que poden ser una benedicció i cal tenir-les en compte.
Sigui com sigui, una norma important en tot aquest “tinglado” de la fortuna és trobar-nos, cara a cara, amb els millors elements de la natura. Tots estarem d’acord que a la naturalesa trobarem els elements per fer de la nostra vida un oasi o, com a mínim, un lloc de pau. Doncs si volem anar per aquests camins i topar-nos amb la màgia de la natura, bo serà que ens apartem, sempre que sigui possible, de tot allò que pot pertorbar la nostra tranquil·litat més bàsica (sorolls, asfalt, laberints destructius (que són diferents dels constructius), idees que ens pertorbin, comportaments amb els quals no estiguem d’acord, etc.) A la natura no li agrada res de tot allò que qüestiona la mateixa natura, que l’amaga, la solapa o la vol tergiversar. En contraposició, el que li agrada és tot allò que la potencia i que, en fer-ho, també ens eleva a nosaltres. Al cap i a la fi, nosaltres també som natura, tot i que a vegades ho oblidem.
Doncs, vinga, celebrem la vida com cal, que aquest acte de celebració ens portarà sort. I per aconseguir-ho, el que millor podem fer és unir-nos a les mateixes forces del món natural, a aquests quatre elements que ho omplen tot i que són el foc, la terra, l’aire i l’aigua. El foc ens donarà energia i convenciment i ens donarà força espiritual; la terra ens aportarà estabilitat i sentit de la realitat i ens farà observadors; l’aire ens vivificarà i ens omplirà de noves i potents idees que seran capaces de moure-ho tot, i l’aigua ens amorosirà i serà com un bàlsam reparador, que ens netejarà de totes les maneres, físicament i emocionalment, i que ens aportarà elements de comprensió. Seguint aquest mateix esquema bo serà que prenguem el sol (foc), que trepitgem la terra amb els peus descalços (terra), que respirem profundament en mig del mar o a més altitud (aire) i que ens banyen o gaudim de l’aigua del mar, del riu o de les fonts (aigua), que això serà sempre una base insubstituïble per revitalitzar-nos i fer-nos adonar que estem molt vius. I així ens podrem adonar que hi haurà indrets en els quals aquests quatre elements s’ajuntaran com per art de màgia i que podran donar-nos-ho tot.
Us heu fixat que si ens col·loquem a la vora del mar ens trobarem amb aquests quatre elements, més l’afegitó d’aquesta sal de la vida que ens portarà la sort? Trepitjarem la sorra, allà a la riba del mar, ens mullarem amb l’aigua espumosa, ens escalfarà el sol de la vida i ho respirarem tot com si ho féssim per primer cop. Ens sentirem nets, revitalitzats, inspirats i reconfortats. I la sal, com tantes altres vegades, ens recordarà que la sort pot estar de part nostra.
Practiquem, doncs, la màgia dels elements: foc, terra, aire i aigua, i no ens oblidem de la sal de la vida. Si ho fem així, la sort es posicionarà al nostre costat. (Continuarà.)
