LOURDES CAMPUZANO
Vivim en una gran ciutat, però tenim la gran sort de disposar d’un gran pulmó verd molt a la vora on gaudir de la natura. I ara que comença a arribar el bon temps, passejar per Collserola és una bona opció per fugir de la rutina diària i passar una bona estona amb la canalla.
D’opcions i passejades, n’hi ha moltes i per a tots els gustos i condicions físiques, però nosaltres us volem proposar una passejada amb molta història i d’un gran valor ecològic: el camí pel pantà de Vallvidrera. Podeu acostar-vos-hi caminant des del centre d’interpretació del parc, que és a poc més d’un quilòmetre.
Abans d’arribar al pantà, trobareu la mina Grott. És una galeria que va ser excavada a mitjan segle XIX per transportar aigua a Sarrià. Als infants els encantarà saber que, si haguessin viscut fa cent vint anys, podrien haver vingut des de Barcelona per un trenet que recorria el túnel. A la porta podreu veure una foto d’aquells viatges, que van tenir molt d’èxit a la seva època.
Pocs metres més enllà, ja albirareu la presa del pantà de Vallvidrera —una presa singular perquè té forma corbada, d’arc— i us cridarà especialment l’atenció un edifici que hi ha a la vora, d’estil neogòtic i de color rosat. És la casa del guarda del pantà, la persona que s’encarregava de controlar els nivells d’aigua, i qui obria i tancava les comportes de l’embassament. Entreu-hi a dins.
A la casa del guarda, podreu visitar una petita exposició sobre la història de l’entorn del pantà i descobrir que diferent que seria aquest paratge si no hi hagués existit el Tibidabo. Sabíeu que, a principis del segle XX, un emprenedor va tenir la idea de crear en aquest entorn una zona de lleure amb tota mena d’atraccions?
Una d’aquestes atraccions era, precisament, el trenet de la mina de Grott que heu vist. Però n’hi havia d’altres: passejades amb carros de cavalls, un teatre de natura i fins i tot una muntanya russa. El Lake Valley Park, que era com es deia el projecte, va acabar fracassant.
En sortir de la casa del guarda, podeu aturar-vos a esmorzar: hi ha unes taules de pícnic. Si repreneu el camí, arribareu a una passarel·la des d’on podeu animar la canalla a aguditzar la vista i observar la fauna de la zona. A la primavera, amb una mica de sort, podran veure alguna granota verda.
Podeu continuar caminant, parant atenció a la vegetació pròpia de l’entorn com els saücs i els salzes. Sabíeu que del saüc se’n poden menjar les flors arrebossades? Aquestes flors també són la base d’una beguda gasosa refrescant i els seus fruits són utilitzats per fer melmelada. Fins i tot el tronc d’aquest arbre pot esdevenir una joguina, un pitador que els infants feien servir antigament per disparar pinyols a gran distància.
A la web del Parc de Collserola trobareu un tríptic que us descriu la passejada.
I si, després d’aquest tastet, us venen més ganes de fer passejades per Collserola, aquí en trobareu sis propostes diferents.
