JAUME DE OLEZA, arquitecte i pintor
Molts de nosaltres no coneixem l’efecte medicinal que té la pràctica de les activitats artístiques. L’art, en totes les seves variants, és un mitjà d’expressió que allibera la subjectivitat de les persones i alhora representa un mecanisme que serveix per a la millora emocional de qui el practica. I encara sense saber-ho, aquelles persones que porten a terme algun tipus activitat artística tenen a les mans un instrument que els pot servir per resoldre conflictes personals, cosa que per desgràcia cadascun de nosaltres trobem molt sovint.
El dia que decidim posar-nos a pintar o a dibuixar, enfrontant-nos al paper en blanc, provocarem que el nostre pensament s’abstragui i s’apliqui en allò que estem realitzant. Absorbint totalment els nostres sentits. Perquè l’objectiu que estem buscant és que allò, la pintura o el dibuix que estem fent, ens satisfaci. Una activitat que fa obviar els problemes que normalment podem tenir a la nostra vida quotidiana. Problemes familiars, professionals, econòmics, i fins i tot de salut. Unes dificultats que, mentre estem amb el pinzell o el llapis a la mà, passen a segon terme. El fet de pintar es converteix en un procés terapèutic que permet alleujar-nos de l’entorn, i fa que estiguem immersos en un estat de concentració que deixa enrere tota la resta. Quan es dibuixa en un paper o es pinta un quadre, cal dedicar-s’hi al màxim, i això determina abandonar qualsevol mena de preocupació que no sigui la pròpia del que estem fent. I això indiscutiblement és medicinal per a la salut de la nostra psique, i comporta una neteja mental molt necessària.
No existeix millor medicina terapèutica per al nostre esperit, després d’un dia complex i ple de problemes, que anar-nos-en a dormir pensant si un color determinat l’estem fent com ho teníem pensat. Una tasca que es converteix en un mecanisme intel·lectual per poder escapar de la nostra angoixa diària, i ens transporta a un món on la problemàtica és simplement, la creativa.
Donar ales a la imaginació i poder manifestar les nostres emocions representa un enorme privilegi en una societat tan funcional i competitiva com la nostra. Tant és així, que als anys cinquanta, va sorgir el que es va anomenar pintura-teràpia, un mètode curatiu com a teràpia alternativa, que gràcies a la pintura permetia obtenir canvis positius en les persones amb certes dificultats d’expressió i comunicació. Un tipus de psicoteràpia els practicants de la qual, a través de la pintura, podien beneficiar-se explorant les emocions i els pensaments, ajudant així l’autoestima personal i l’expressió comunicativa. Una prova més que la pintura va més enllà de ser merament una activitat artística per convertir-se en un instrument de curació molt beneficiós.
