REDACCIÓ LA POSITIVA
Gaudir de la cultura més enllà de la ciutat de Barcelona és endinsar-se en un territori ple de tradicions, festes, història, arquitectura modernista i molt més!
Per a tots aquells que volen un estiu amb activitats culturals, us presentem 6 propostes per gaudir-les sols, amb amics o en família:
1. Ruta modernista fora de la Ciutat Comtal
Si t’apassiona Gaudí, no pots deixar d’anar fins a Santa Coloma de Cervelló i visitar la cripta de la Colònia Güell, una veritable meravella de columnes tortes, arcs hiperbòlics, vidrieres que conviden a descobrir elements de la natura i mobles exquisits. Diuen que la cripta de la Colònia Güell va ser el laboratori de la Sagrada Família on Gaudí va assajar les innovacions arquitectòniques que fan única la seva obra. Fes la visita sense pressa. A la sortida, viatja en el temps passejant pels carrers d’una colònia industrial del segle XIX. Cases d’estil modernista de maó vist, la plaça, la casa del metge… i un ambient especial que encara avui perdura.
Si vols més Gaudí, a Mataró pots visitar la Nau Gaudí, que ara és un centre d’art contemporani. I a la Pobla de Lillet pots passejar pels Jardins Artigas, que són el millor exemple de la fusió entre arquitectura i natura.
A Sant Joan Despí, l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, col·laborador habitual de Gaudí, va construir una casa d’estiueig anomenada Torre de la Creu –tot i que tothom la coneix com la “Torre dels Ous” – i d’altres edificis que podràs admirar a través de la visita guiada que organitza l’ajuntament.
Moltes altres poblacions també et conviden a passejar pels seus carrers i a descobrir, pel teu compte o en rutes guiades, on i com vivien les famílies burgeses protagonistes de la Revolució Industrial. La llista és llarga: a Mataró, la Casa Coll i Regàs; a la Garriga, la Casa Barbey; i a Argentona, la Casa Garí. També l’antiga seu de Caixa Sabadell és una veritable filigrana de vidrieres, ornaments de ferro forjat i escultures. A la plaça de la Porxada de Granollers, la Casa Clapés et cridarà l’atenció pel seu color blau i les decoracions de la seva façana. A Sant Feliu de Llobregat també pots trobar exemples d’aquest estil arquitectònic, com ara la plaça de l’Estació, diverses cases i el cementiri.
El Vallès i el Maresme eren els llocs preferits on passar-hi l’estiu. Bon clima i aigües termals van portar moltes famílies burgeses fins a poblacions com Argentona, Canet de Mar, Cardedeu o la Garriga, on podràs passejar per l’illa Raspall i viatjar en el temps. I a Cerdanyola del Vallès, al Museu d’Art Can Domènech, t’esperen les Dames de les tulipes i les Dames del llac, dos dels vitralls més espectaculars del Modernisme català.
2. Cultura a la natura
El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, conegut com el Geoparc, aplega i explica singularitats excepcionals com les Coves del Toll o els relleus actuals dels antics deltes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquests dos parcs naturals, de peculiar paisatge, amaguen en el seu interior un món subterrani quasi desconegut: una variada gamma d’avencs i coves foraden la pedra. Cal destacar la Cova del Salnitre, a Collbató, coneguda arreu tant per ser la que millor resumeix la història de l’espeleologia catalana com per la seva espectacularitat, que va fascinar i inspirar al llarg dels anys artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Jacint Verdaguer i, segons diuen, Antoni Gaudí.
L’Observatori de Pujalt és un centre d’investigació i d’ensenyament de la meteorologia i l’astronomia. Situat a 750 m d’altitud, ofereix bona visibilitat per gaudir d’ambdues disciplines. S’hi duen a terme visites guiades i observacions astronòmiques.
3. Festes i tradicions mil·lenàries
Som un país mil·lenari que conserva i viu les festes i les tradicions amb passió. Per això gaudim del bon clima mediterrani, del mar i del paisatge amb esperit festiu i alegre.
Tens plans per al juny? Deixa-ho tot i vine a Berga, a La Patum, la festa de les festes que se celebra durant el dia de Corpus Christi: foc, música, animals fantàstics i un ball renovador que fa trontollar tota la plaça. La Unesco també ha inclòs La Patum de Berga a la seva exclusiva llista d’obres immaterials. L’agència de les Nacions Unides considera que cal preservar per a la posteritat una festa que té el seu origen en les representacions teatrals que acompanyaven les processons del Corpus durant l’Edat Mitja, i on el foc, la música i tot un seguit de personatges simbòlics, en són els principals protagonistes. Veure ballar els dimonis i les bèsties al ritme trepidant dels tabals és un espectacle tan impressionant que no s’oblida fàcilment! I sinó arribes a la celebració, descobreix el complicat simbolisme de la festa a la Casa de la Patum de Berga.
També et convidem a fer un passeig tranquil per Sitges, la Garriga o Sallent, tot recorrent els seus carrers engalanats amb catifes de flors naturals.
I arriba Sant Joan, la gran festa d’inici d’estiu: fogueres, revetlles a la platja i als carrers, petards, focs d’artifici, coca i cava. No et perdis aquesta gran festassa que dona la benvinguda a les festes majors. Te’n podem recomanar moltes: les Santes de Mataró, la Festa Major de Vilanova i la Geltrú en honor a la Mare de Déu de les Neus, la de Vilafranca del Penedès per Sant Fèlix, on s’aixequen castells espectaculars… I a la Festa Major de Granollers, quina colla guanyarà aquest any? La dels blancs o la dels blaus?
4. Festivals de música a l’estiu
Vine al Festival de Música Antiga dels Pirineus, que se celebra cada estiu al Berguedà en esglésies, jaciments, claustres… Al castell de Santa Florentina de Canet de Mar escoltaràs música clàssica per allargar les nits d’estiu. I a Mataró, al juliol, visita la basílica de Santa Maria o el convent de les carmelites i gaudeix de la música d’un instrument singular: l’orgue.
Si el jazz és el teu estil, al mes de juliol, a Vilafranca del Penedès se celebra el Vijazz, una combinació perfecta de vi i jazz. Per escoltar els grups emergents i els estils més actuals has d’anar a Sant Boi de Llobregat, al Festival Altaveu. I al setembre, els millors grups catalans del moment els trobaràs al Mercat de Música Viva de Vic.
5. Trobades castelleres
Viure una diada castellera et posarà la pell de gallina: des de la base es van aixecant els pisos, acompanyats per la música de les gralles, fins a coronar el castell. Tot és tensió fins que l’enxaneta fa l’aleta. Llavors es desferma l’eufòria. Sentiràs la solidaritat i l’esforç, l’emoció d’homes i dones que aixequen castells de fins a deu pisos.
Els castells es van guanyar al 2010 el reconeixement universal com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i no és d’estranyar: veure com s’aixequen aquestes torres humanes posa la pell de gallina! Construïts d’acord al lema “força, equilibri, valor i seny” i acompanyades per la música de les gralles, encara ha de néixer qui no s’emocioni quan un o una enxaneta de cinc anys corona un castell de deu pisos i aixeca el braç amb la mà oberta.
La Festa Major de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès, el 30 d’agost, és una ocasió immillorable per compartir l’eufòria col·lectiva, però en realitat són moltes les celebracions que inclouen en el seu programa aquesta tradició única.
Els millors llocs per viure-ho són: Vilafranca del Penedès –on podràs fer de casteller virtual durant una estona–, Vilanova i la Geltrú, Terrassa i Mataró; però també s’aixequen castells a les places de molts altres pobles i ciutats de la província.
La Festa Major de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès, el 30 d’agost, és una ocasió immillorable per compartir l’eufòria col·lectiva, però en realitat són moltes les celebracions que inclouen al seu programa aquesta tradició única.
Els millors llocs per viure-ho són Vilafranca del Penedès, on podràs fer de casteller virtual durant una estona, Vilanova i la Geltrú, Terrassa i Mataró, però també s’aixequen castells a les places de molts altres pobles i ciutats.
6. Els poblats ibers
Abans que els romans desembarquessin a les costes de l’actual Catalunya, els pobles que coneixem amb el nom genèric d’ibers ocupaven el llarg i ample del territori, aproximadament entre els segles VI i I aC. Van alçar construccions habitualment en indrets a dalt de turons, una part de les quals ha arribat als nostres dies. Et convidem a conèixer quatre jaciments ibèrics museïtzats, cadascun d’una tribu diferent de les que van conviure a les avui comarques de Barcelona.
La muntanya d’Olèrdola, de la comarca de l’Alt Penedès, ha estat disputada al llarg de 4.000 anys i totes les civilitzacions hi han deixat la seva empremta. De l’època dels ibers –anomenats cessetans en aquestes latituds– hi trobem un poble fortificat d’extensió considerable, que va saber adaptar-se a la complicada orografia del terreny i que va aprofitar una muralla anterior.
A l’Esquerda, situat al damunt d’un abisme que baixa fins a un meandre del riu Ter, amb unes àmplies panoràmiques de la plana de Vic, els ausetans van alçar, prop de l’actual Roda de Ter, un poblat envoltat de muralles de sis metres de gruix, amb dues torres massisses a l’entrada, i on es distingeix clarament un carrer principal que creuava el poble de cap a cap. Al Museu Arqueològic del Jaciment de l’Esquerda, que hi ha a tocar de les restes del poblat, hi podràs veure les peces més destacables trobades durant les excavacions.
Si els habitants del poblat de l’Esquerda controlaven el pas del riu Ter i la plana de Vic, els del Cogulló ho feien amb el riu Llobregat i el pla de Bages. En aquest cas no eren ausetans, sinó lacetans. A dia d’avui es segueixen fent excavacions al jaciment i tot sembla indicar que durant molts segles va ser un important lloc de pas, de relació comercial i, és clar, de control territorial.
A Ca n’Oliver, poblat ibèric i museu es donen la mà en aquest jaciment localitzat en un turó de la serra de Collserola i dins del municipi de Cerdanyola del Vallès. Algunes restes arqueològiques del poble han estat restaurades, i de dues cases i un taller se n’han construït rèpliques, per tal que el visitant visualitzi millor com vivien els laietans fa més de 2.000 anys.
