EVA ALVAREZ FIGUERAS, veterinària especialista en animals exòtics
La delfinoteràpia forma part de les teràpies assistides per animals (TAA). Com ja hem comentat en articles anteriors (“El poder de les mascotes” i “Els animals com a sanadors: teràpies assistides als hospitals”), el contacte dels humans amb els animals desencadena respostes molt positives i beneficioses tant en l’àmbit fisiològic com el psicològic, i la delfinoteràpia no és una excepció. Igual que amb altres TAA, són teràpies complementàries als tractaments mèdics i per tant el seu objectiu no és el de substituir-los sinó el de reforçar-los.
En general, consisteix en la realització de diversos exercicis i jocs amb els dofins amb l’assistència d’un especialista en mamífers marins, i sota la supervisió d’un terapeuta amb l’objectiu de millorar les capacitats físiques, psiquicocognitives, socials i emocionals del pacient.
La delfinoteràpia va començar fa 50 anys a Austràlia i els EUA, i s’ha estat utilitzant en casos de trastorns generalitzats del desenvolupament, paràlisi cerebral, síndrome de Down o autisme, entre d’altres. Encara no hi ha un programa establert de teràpia amb exercicis específics per a cada tipus de trastorn i les teràpies poden durar dies, setmanes o mesos, amb sessions de 15-45 minuts, depenent del disseny de cada institució, del terapeuta i dels objectius que es proposin per a cada pacient.
Una de les diferències que té la delfinoteràpia amb altres TAA és l’ambient aquàtic i generalment a l’aire lliure en què es realitza, de manera que les propietats àmpliament demostrades de l’aigua marina (talassoteràpia) i del sol (helioteràpia) poden ser un afegit als beneficis d’aquesta teràpia segons la patologia a tractar.
Una altra de les grans diferències és la capacitat dels dofins de generar sons i ultrasons amb el sistema acústic i biosònar, i l’efecte que tenen sobre el cos. Utilitzant el seu sistema de fonació poden produir 4 sons simultanis en forma de xiulets i clics que poden combinar amb freqüències que van des de 500 Hz a 280 kHz (i fins i tot més). Està demostrat que els ultrasons incrementen un 30-40% la reparació i regeneració dels teixits, especialment els ossis i les articulacions, milloren la circulació sanguínia, etc., i es fan servir en fisioteràpia humana. Aquests sons que creen una ona vibratòria i energètica que poden enviar tant en feix dirigit com en forma tridimensional. A més, poden generar amb el seu biosònar (radar) camps electromagnètics que poden millorar la sincronització i ressonància neuronal. Encara més, els dofins poden “veure” les nostres estructures internes amb el seu biosònar i dirigir els seus sons i camps electromagnètics a llocs específics del cos on més es necessitin.
Fins fa 2 o 3 anys totes les investigacions realitzades amb les teràpies amb dofins no estaven ben fetes metodològicament i per tant els resultats quedaven en dubte, un argument que esgrimeixen els que s’oposen a la utilització dels dofins per a teràpies. Que la teràpia aporta molts beneficis, no n’hi ha cap dubte, igual que ho fan totes les teràpies amb animals. S’han reportat casos de nens amb autisme que diuen les primeres paraules o abracen els pares per primera vegada després d’una sessió , i en general milloren l’atenció, l’aprenentatge, la capacitat de comunicació i motora dels nens. Les qüestions són si val la pena el temps i l’esforç econòmic que suposen respecte a un altre tipus de teràpies, quant dura l’efecte de la teràpia, la disponibilitat de la teràpia a la teva àrea, els protocols validats, etc.
I el 2021 van arribar algunes respostes clares, quan els investigadors que col·laboren amb l’Oceanogràfic de València (Natzaret Hernández-Espeso i col., i P.Ortiz Sanchez i col.) publiquen dues de les millors investigacions realitzades fins ara i demostren canvis positius tant en l’àmbit neurològic com en el conductual/social en nens amb autisme comparant la mateixa teràpia física a l’aigua amb dofí o sense, amb superioritat de l’aigua amb el dofí.
Encara queda molt per estudiar i dissenyar programes validats, i també determinar les capacitats individuals de cada dofí perquè puguin aplicar al màxim el seu potencial en una relació mútua de cooperació, respecte i amor.
