REDACCIÓ LA POSITIVA
El Museu d’Història de Catalunya, amb l’afany de difondre els seus fons i apropar les seves col·leccions al públic, posa en marxa el programa El Museu presenta. Aquesta iniciativa té la finalitat d’exposar peces destacades i singulars o noves incorporacions a la col·lecció que no es troben en l’exposició permanent.
El Museu Presenta: Cecília A. Màntua vista per Eugenie Loutchinsky i Ferran Bosch
A través d’aquest Museu presenta, redescobrim la vida i trajectòria artística de la pintora russa Eugenie Loutchinsky (1878-1974) i del pintor Ferran Bosch i Tortajada (1908-1987), a través de dues obres de la col·lecció que fan referencia a la periodista i dramaturga Cecília A. Màntua (1909-1974).
El Museu presenta ens convida a reflexionar al voltant del paper de les dones en la cultura i en l’art, destacant la invisibilització de les dones en l’àmbit creatiu i artístic, amb el cas concret de Cecília A. Màntua però, sobretot amb la pintora russa Eugenie Loutchinsky, caiguda pràcticament en l’oblit fins ara.
L’exclusió historiogràfica de les dones, com a agents productors de cultura i d’art, i el paper de les dones com a creadores, transmissores i receptores de cultura ha estat una constant però el reconeixement del gran nombre de dones artistes que, al llarg de la història, han aconseguit expressar-se, i sovint professionalitzar-se, com a artistes de totes les disciplines, no ho ha sigut.
Cecília A. Màntua i Eugenie Loutchinsky: dues dones construint cultura amb un reconeixement molt diferent
Cecília A. Màntua, periodista, dramaturga, guionista radiofònica i publicista cinematogràfica. Una dona que va decidir trencar amb el rol i els estereotips de la dona del segle xx i va dedicar-se principalment a la vida laboral, cultivant èxits amb les seves obres teatrals més enllà de la ciutat de Barcelona.
Loutchinsky va pintar l’obra Retrat de Cecília Màntua, que va presentar a l’exposició que va celebrar a les Galeries Laietanes, el maig del 1936. Va estudiar pintura a Berna, a Itàlia i a Sant Petersburg i fou membre de la Societat d’Artistes de Sant Petersburg. Durant la Primera Guerra Mundial va emigrar a Finlàndia i, el 1924, es va instal·lar a viure a París, on es va vincular a la intel·lectualitat literària russa, i va començar a viatjar sovint a l’Estat espanyol, on finalment s’instal·laria. Al llarg d’aquesta etapa, va viure períodes de necessitat i dificultats per dedicar-se a la pintura. Fins que, el 1926, es va exposar al Saló dels Artistes Francesos el retrat que havia fet del cardenal Desire-Joseph Mercier, primat de Bèlgica, que va donar a l’artista una reputació de retratista de gran talent. Aviat es va traslladar a Maó, on començà a retratar la burgesia i l’aristocràcia de l’illa. Tot i així, les dificultats i la lluita contínua al llarg de la seva vida van ser una constant.
Redescobrint l’obra i la vida d’Eugenie Loutchinsky
S’ha perpetuat una història que ha recollit la producció artística masculina, i que sovint ha condemnat a l’ombra el paper de la dona dins dels circuits de l’art i, amb freqüència, l’art creat per dones ha quedat fora d’aquest circuit i la recerca sobre la producció de les dones artistes de casa nostra ha estat escassa..
La recerca de l’MHC explora les condicions històriques i socials concretes que van condicionar les possibilitats de l’artista russa per manifestar-se, tot atenent a les casuístiques particulars de les dones en cada moment i lloc específics.
