EVA ALVAREZ FIGUERAS, veterinària especialista en animals exòtics
S’entén per comunicació animal la transmissió d’informació d’un individu a un altre; un n’és l’emissor i l’altre, el receptor.
Tots els éssers vius tenen un sistema de comunicació amb individus de la seva mateixa espècie i majoritàriament aprenen a identificar altres tipus de comunicació amb altres espècies dins del nínxol ecològic on viuen.
Hi ha diferents tipus de comunicació, ja sigui per senyals visuals, auditius/sonors, olfactius/gustatius, tàctils o elèctrics. I cada espècie està més adaptada a utilitzar més predominantment un sistema que un altre en funció de l’evolució dels sentits i l’adaptació al medi.
Així, per exemple, en les aus el sistema de comunicació principal és sonor/auditiu a través dels seus diferents tipus de cants, però també utilitzen els senyals visuals, especialment en el color de les plomes o en diferents moviments corporals o conductes . També els senyals tàctils durant el festeig, aparellament, empolainament, criança, etc. són molt importants.
En els rèptils, en canvi, els senyals olfactius i gustatius solen ser molt més rellevants perquè utilitzen la llengua i l’òrgan vomeronasal per detectar feromones d’altres individus, així com de les preses. La comunicació visual a través de conductes i moviments corporals els ajuden en el festeig i la còpula, i en la defensa i l’atac. Molt sensibles també a detectar les vibracions a través de l’aigua o la terra, que els permeten la captació d’uns altres tipus de senyals. Per exemple, quan els caimans mascles estan en zel produeixen uns sons (de vegades infrasònics) que fan vibrar l’aigua de manera molt intensa.
En els amfibis, d’altra banda, el sistema sonor està molt desenvolupat, en els mascles s’han desenvolupat estructures especialitzades que els permeten fer vocalitzacions, i el seu sistema d’audició és especialment sensible a les ones sonores. Els senyals químics, visuals/conductuals i tàctils també són utilitzats en la seva comunicació.
Als peixos, fa poc es va descobrir que emetien sons gràcies a la bufeta natatòria, per la qual cosa la comunicació auditiva ha passat a ser rellevant. A més, gràcies a la seva línia lateral són molt sensibles als senyals elèctrics i les vibracions. Els senyals visuals a través de certes conductes i canvis de color també són molt importants, i els químics, a través de les feromones, juguen un paper fonamental no només com a senyal del moment reproductiu sinó també com a senyal d’alarma.
En els insectes, la comunicació química (gust i olfacte) és la més estesa, encara que usen tots els tipus de comunicació. Un exemple típic són les feromones que deixen al seu camí les formigues indicant a tota la seva colònia per on anar. Com que és un dels grups d’animals més diversos de la Terra, amb un milió d’espècies, la diversitat en els patrons de comunicació també és la més extensa i de les més fascinants. Emeten sons molt variats amb diferent freqüència, amplitud i periodicitat, i cada espècie presenta uns patrons molt ben definits. A més, poden captar vibracions de l’aire a través dels pèls que els cobreixen el cos i les antenes. L’estructura dels seus ulls és de les més complexes del regne animal, i poden detectar diferents patrons de coloració i bioluminescència.
En els mamífers, tots els tipus de comunicació (exceptuant l’elèctric) són utilitzats predominant l’un sobre l’altre depenent de cada espècie. En particular, els cetacis han desenvolupat un llenguatge molt particular a través de sons de diferents tipus (xiulets, clics) que tenen paral·lelismes amb el llenguatge humà, tot i que encara no s’han pogut “traduir”. De fet, diferents espècies han desenvolupat “idiomes” o dialectes particulars en funció de l’àrea geogràfica o de la família a què pertanyin.
És important que els que tinguin mascotes i els que treballen amb animals aprenguin i s’informin dels avenços científics en el llenguatge particular que té cada espècie per a una comprensió millor i per poder proporcionar-los un millor benestar.
