MARTA FRANSOY BEL
Docent a la Facultat d’Òptica i Optometria de la Universitat Politècnica de Catalunya
Audiòloga i Optometrista col. 4965
L’estiu està acabant i cedeix el pas al setembre, mes de retrobaments, d’agafar amb empenta el ritme quotidià d’horaris, àpats, i projectes familiars i laborals i… de tornar a escola!
Setembre, temps d’estrena, d’olor de nou, estoig i colors, llibres, llibretes i motxilles. Els pares i mestres fem llistes, posem molta cura per què no falti cap recurs material per encetar el curs.
Però… tenim presents els recursos funcionals necessaris per aprendre? Com a optometrista i audiòloga, he detectat que a la llista no anotem si les habilitats visuals i auditives dels infants estan a punt per assimilar i integrar els aprenentatges que els esperen.
Els sentits de la visió i l’escolta són la porta d’entrada de la majoria d’informació que permet edificar l’aprenentatge acadèmic. Estudis científics ja han demostrat que el nivell d’atenció i concentració en una tasca sovint depèn de l’habilitat de fixar els ulls en les lletres o imatges, juntament amb la discriminació auditiva dels sons. La fluïdesa i comprensió lectores estan íntimament relacionades amb la precisió i coordinació dels moviments oculars. Les otitis de repetició a l’etapa d’adquisició del llenguatge, d’1 a 3 anys, comprometen seriosament l’aprenentatge de la lectoescriptura a primer curs d’educació primària.
Aquests són uns quants exemples que posen de manifest la importància de la prevenció de la salut visual i auditiva abans de començar l’etapa escolar. Perquè la visió és molt més que la vista, i l’escolta és molt més que l’audició.
Des que la retina rep els fotons de llum de diferents colors, o el timpà rep la vibració de cada freqüència sonora, fins que el cervell pot interpretar aquest estímul i entendre què està veient o escoltant, per poder donar la resposta corresponent, hi ha tot un seguit de fenòmens que s’han de produir en un ordre ben determinat. L’estímul lluminós o acústic s’ha de codificar, per ser transportat, en forma d’impulsos elèctrics a través de les neurones, a les diferents àrees del cervell encarregades del processament de la informació visual o auditiva, per arribar finalment a fer-nos conscients del que estem veient o escoltant.
La visió guia l’acció i l’escolta és la porta d’entrada a la consciència mitjançant el llenguatge. Així d’important, doncs, és tenir cura de les habilitats visuals i auditives, que s’aprenen a l’etapa de desenvolupament del nen i que es poden entrenar al llarg de la vida. Les habilitats visuals, més rellevants per l’aprenentatge escolar, que avaluem els optometristes són:
1. Vista. O agudesa visual, fa referència al valor quantitatiu de la visió, és a dir, la capacitat de distingir detalls petits a una determinada distància. Tenir bona vista no és el mateix que gaudir d’una visió eficaç.
2. Refracció ocular. És la situació en què la imatge del que s’observa no s’enfoca nítida a la retina. El defecte refractiu del nen (o l’adult) pot ser miopia, hipermetropia, i astigmatisme. Les diòptries de les lents són la mesura del defecte en la refracció ocular.
3. Motilitat ocular. És l’habilitat del nen per moure els ulls de forma ràpida, precisa i eficaç. El control dels moviments oculars és requisit indispensable per entendre què es llegeix.
4. Acomodació. És sinònim d’enfocament. L’amplitud d’acomodació fa referència a la capacitat de veure-hi nítidament a diferents distàncies. A l’aula, la flexibilitat acomodativa és crucial per canviar el focus de la pissarra al paper.
5. Binocularitat. És l’habilitat que tenen ambdós ulls de treballar coordinadament. L’estrabisme es produeix quan els dos eixos visuals no es dirigeixen al mateix punt, els ulls del nen es veuen desalineats i pot arribar a veure-hi doble. De vegades, el desalineament se supera a base d’esforç muscular dels ulls, i el resultat són la fatiga ocular i el mal de cap. L’eficàcia lectora depèn, en primera instància, d’una bona coordinació ocular.
6. Percepció visual. És l’habilitat que engloba les operacions mentals que permeten al nen reconèixer diferències i semblances, interpretar i recordar la informació que rep per via visual. Per a una bona comprensió lectora és necessari detectar la mínima diferència entre lletres i paraules semblants i poder memoritzar frases.
7. Coordinació ull-mà. És la correspondència entre les habilitats de percepció visual i el control postural fi. Escriure sense dificultats depèn de la maduració de la pinça escriptora.
8. Visió dels colors. La visió del color normal es deu al bon funcionament dels tres tipus de fotoreceptors de la retina central, que són sensibles al blau, verd i vermell. Moltes tasques escolars estan basades en la discriminació dels colors. La detecció precoç de les anomalies de visió del color és un bon factor de prevenció de les dificultats d’aprenentatge a l’escola.
9. Salut ocular. En una avaluació optomètrica, quan hi ha sospita d’alguna condició anòmala, el nen es deriva amb diligència al metge oftalmòleg. L’optometrista actua com a professional d’atenció primària en la detecció i prevenció de patologies oculars.
Per l’estret vincle que existeix entre la percepció visual i els mecanismes cognitius d’atenció i memòria, ocorre sovint que una dificultat sensorial visual arriba a confondre’s amb un trastorn específic d’aprenentatge. La dislèxia, per exemple, està relacionada amb la interpretació de la ordenació i orientació espacial de les lletres i amb la velocitat de processament dels sons. La insuficiència de convergència te símptomes molt semblants al trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. Una dificultat en la fixació ocular o una escolta bloquejada es manifesten com a trets catalogats d’espectre autista…
Quan alguna de les dificultats visuals no es pot solucionar amb ulleres, un dels recursos de què disposem els optometristes és l’entrenament visual, un programa d’exercicis dissenyat específicament per a cada nen (o adult) que, progressivament, va remuntant les habilitats visuals en dèficit, per tal de restablir l’equilibri del sistema visual i la seva funció òptima.
Per tot això, quan preparem la tornada del nen a l’escola, afegim-hi també l’avaluació optomètrica, per detectar a temps qualsevol disfunció visual i restaurar-ne la funcionalitat. Que els nostres infants puguin assolir el millor rendiment escolar i desplegar el seu potencial és el que pares i mestres més desitgem!
Si us ha interessat aquesta lectura, aquí teniu les publicacions relacionades que poden ajudar a ampliar la informació o a detectar alguna dificultat en la visió dels nens, per poder intervenir-hi preventivament.
Referències:
Revisión de vista y oído antes del inicio de clases
Visió i Aprenentatge (I) Optometria neurocognitiva per l’èxit escolar
Visió i Aprenentatge (II) Desenvolupament de les habilitats visuals
