SANTI GUALLAR, ornitòleg
L’habitatge, la mobilitat i l’activitat econòmica determinen l’estructura i disseny de les ciutats. Però els carrers, els edificis i el mobiliari urbà no són els únics elements que les caracteritzen, les ciutats també contenen bocins de natura que proporcionen múltiples serveis per al nostre benestar, com ara la fixació de CO2 o la creació d’ombra i d’espais per a la relaxació i el descans. Són els parcs, els jardins i la vegetació de places i carrers. Amb tot, els humans no som els únics que ens en beneficiem ja que a les ciutats convivim amb moltes espècies animals, entre les quals les més visibles són els ocells.

Tothom coneix els coloms i els pardals però a molts els sorprendrà saber que a la zona urbana de Barcelona actualment crien 63 espècies d’ocells més. Moltes d’elles són ocells de mida petita, com ara les mallerengues, que passen força desapercebuts en parcs, jardins i capçades dels arbres, però també n’hi ha de força més grosses, com ara els esplugabous, els falcons pelegrins i els gavians. Totes elles han après a cobrir les seves necessitats en un ambient tan peculiar com l’urbà, és a dir, hi obtenen menjar i hi troben els materials i llocs per fer els seus nius. La majoria d’espècies que viuen i es reprodueixen a Barcelona són omnívores (per exemple, garses i merles) però també n’hi ha d’insectívores (per exemple, tallarols i raspinells) i de granívores (per exemple, verdums i caderneres). Algunes crien en edificis com ara els falciots i els falcons però la majoria construeixen els seus nius en arbres i arbustos.
Els ocells ens recorden els lligams que fins i tot en les ciutats mantenim amb la natura, i el seu cant durant la primavera és una font de bellesa que ens permet abstreure’ns durant uns moments de les limitacions de la vida urbana. Tanmateix, els ocells a la ciutat tenen vides plenes de dificultats i perills. Els gats són una amenaça permanent i han de romandre el màxim temps possible dins de casa per evitar que depredin no només els ocells sinó qualsevol altre animal salvatge. Una causa important de mortalitat dels ocells són les col·lisions contra finestres, sobre tot en edificis alts o que tenen finestrals molt grans. Per prevenir aquestes col·lisions és recomanable minimitzar els reflexos mitjançant la instal·lació de persianes, cortines o pantalles tant interiors com exteriors.

També podem afavorir de forma activa els ocells proveint menjar. Durant l’hivern el menjar pot escassejar i moltes espècies d’ocells acudiran a patis i jardins si col·loquem menjadores amb pipes, cacauets i llavors diverses, sempre evitant la proximitat de gats i finestres. S’ha de tenir en compte, però, que a les menjadores es concentren molts ocells, de manera que la probabilitat de transmissió de malalties entre ells augmenta. Per aquest motiu s’han de netejar i desinfectar amb freqüència. Molts ocells acudiran a beure i banyar-se si els proporcionem una petita bassa o una olla poc fonda amb aigua. A la primavera es pot afavorir la cria dels ocells que nidifiquen en forats, com ara les mallerengues, mitjançant la instal·lació de caixes-niu. Quan neixin els pollets podrem gaudir de les constants anades i tornades dels pares portant-hi aliment. Tanmateix, alguns pollets cauen del niu. Si mai ens trobem davant d’aquesta situació només intervindrem en cas que el pollet corri perill o estigui ferit. En el primer cas el posarem a lloc segur (o al niu, si el trobem), en el segon cas el ficarem en una caixa de cartró i trucarem al 112.
El benestar a les ciutats és un bé molt preuat. La qualitat i quantitat dels elements naturals que hi ha són fonamentals per mantenir-lo. Observar i afavorir la vida dels ocells n’és una manera.