Si hem de seguir mirant “l’hora” que ens donen els nostres rellotges còsmics i volem saber millor què podem fer amb el nostre espai-temps, gairebé com si organitzéssim la nostra agenda particular al mateix temps que la nostra vida, de seguida ens adonarem que, per fer-ho, serà millor analitzar la matèria amb la qual es teixeixen els nostres somnis.
Podem saber quina és la situació dels astres i dels planetes i deduir si ens seran favorables o no ho seran, però les repercussions que tots ells puguin tenir en nosaltres també tindran molt a veure amb la nostra realitat i, sobretot, amb aquests teixits elementals dels quals estem fets i que són els que ens donen personalitat.
Abans que res, bo serà saber que els antics, en la seva recerca de l’origen del món, i després de discutir-se extensament, van arribar a la conclusió que els elements, importantíssims, que regien el món i a nosaltres mateixos, no eren res més que quatre: foc, terra, aire i aigua.
Hipòcrates, pare de la medicina, parlava dels quatre humors, que assimilava als líquids del cos i deia que estaven lligats a aquests quatre elements que, en aquest cas, agafaven el nom de temperaments. Els astròlegs d’avui dia fem exactament el mateix, però ho podem comptabilitzar millor.
Hereves d’aquestes idees, són, per exemple, les expressions estar de mal humor o no tenir humor. Per als antics la presència abundant de bilis donava temperaments biliosos o colèrics. La presència de sang donava temperaments sanguinis. La presència de bilis negra donava temperaments nerviosos o melancòlics i, finalment, la presència de flegma donava temperaments flegmàtics. Aquests temperaments corresponien, per aquest ordre, als elements esmentats: foc, aire, terra i aigua.
I catalogant l’aspecte físic i relacionant-lo amb l’interior, van arribar a unes tipologies que encara ara ens serveixen per mesurar-nos, tot i que amb molts més matisos. Els antics no van poder precisar-ho gaire, però els astròlegs ara sí que ho podem fer.
Aquesta serà una nomenclatura pròpia, basada en els elements i que té la seva correspondència en els signes zodiacals. Aplicar aquestes teories ens portarà a una sàvia classificació, en què valdrà la pena entrar, que aquí hi haurà molta matèria.
Els signes de foc són: Àries, Lleó i Sagitari, i una definició de foc és creença o convicció. Els signes de terra són: Taure, Verge i Capricorn, i la terra significa percepció. Els signes d’aire són: Bessons, Balança i Aquari, i l’aire és sinònim d’idea o pensament. Els signes d’aigua són: Cranc, Escorpió i Peixos, i l’aigua és sinònim d’emoció o sentiment.
Serem, per tant, fogosos, perceptius, intel·lectuals o sentimentals, segons quina sigui la influència dels signes zodiacals en la nostra carta astral, i podrem fer-ne ús a conveniència.
I tenir a les mans aquests coneixements també ens donarà la mesura de saber qui tenim al davant, o potser entendrem una mica més les nostres reaccions. Esbrinar-ho també serà una nova forma de mirar el rellotge i saber-ne l’hora de cada persona.
