REDACCIÓ LA POSITIVA
L‘exposició vol evocar una tradició que ja depassa el segle de vida, posant en evidència els missatges que al llarg de la seva dilatada història han viatjat per tot el món. Fem un petit recorregut per l’exposició!
AQUEST MISSATGE ÉS PER A TU
Dels bilions de postals editades en gairebé un segle i mig, moltes han arribat fins a nosaltres com a petits episodis de vida que una lectura atenta permet classificar en temàtiques gairebé universals. La postal té un emissor i un receptor —o uns emissors i uns receptors— que es mouen generalment en l’àmbit privat, però no secret, ja que la postal està concebuda per ser enviada sense la intimitat d’un sobre, encara que no sempre és així. Notícies de la família, de l’estimat o l’estimada, de les persones amigues i d’aquelles que hem conegut ocasionalment viatgen d’un lloc a l’altre del món o dins d’una mateixa ciutat per transmetre tota mena de desitjos i de novetats, que ara ens proposem de revelar.
LA POSTAL, UN ‘SOUVENIR’ AMB MOLTES CARES
El 1869 Àustria va posar en circulació una targeta sense cap il·lustració on es podien plasmar petits missatges en obert amb un franqueig més econòmic que el de les cartes. En pocs anys, ja amb una cara il·lustrada amb les tècniques més variades i l’altra reservada als escrits, es convertiria en un fenomen de masses, en el souvenir per excel·lència i en objecte de col·leccionisme.
ESTIMAT, ESTIMADA
Els missatges d’amor entre parelles, promeses o casades, sovintejaven a les postals, ja fos per una separació permanent o temporal més o menys llarga, o per a la formalització d’una relació que encara s’estava consolidant i tenia els seus corresponents alts i baixos. Tot sovint, aquestes postals s’amagaven de les mirades indiscretes dins d’un sobre.
AUGURI!
Les efemèrides, com un sant, un natalici, un naixement, l’any nou, els dies de Nadal o de Pasqua eren els motius més recurrents per enviar una postal. Així, els desitjos de felicitat amb missatges més o menys llargs arribaven en cartolines de temàtica variadíssima, sovint amb imatges amables i editades amb aquest efecte.
EN RUTA. EL VIATGE ‘IN PROGRESS’»
Abans de la generalització de l’avió, els viatges més o menys llargs es feien en tren o en vaixell, i ja més endavant, en cotxe. A principis del segle XX, només les classes benestants es podien permetre aquests desplaçaments. A partir de la dècada dels seixanta, els viatges, sovint associats a vacances, es van anar popularitzant, de manera que les postals trameses des de les destinacions més diverses es van convertir en les més abundoses.
HEM PRES EL PRIMER BANY O LES PRIMERES AIGÜES!
L’estiu era, sens dubte, una de les èpoques de l’any en què més postals s’enviaven, i s’envien encara. A principis del segle XX prendre banys de mar era un sinònim d’un bon posicionament econòmic, i famílies i amics anunciaven que ja havien arribat a algun lloc de la costa. El mateix passava amb els balnearis, encara que les estades també podien ser per motius de salut. Més endavant, l’arribada de l’estiu va representar la possibilitat de gaudir d’uns dies a la platja, assequibles per a molta més gent.
SOC LLUNY PERÒ US RECORDO. EMIGRAR
El desarrelament del lloc de naixement per haver emigrat a un altre país, moltes vegades llunyà, ha generat diversos tipus de missatge. Des de l’enyorament escrit al revers d’una imatge ben exòtica fins a la voluntat de mostrar l’èxit i la prosperitat econòmica i personal assolida al cap d’uns anys, amb fotopostals de la família o del negoci aixecat amb molt d’esforç.
DE LA POSTAL AL WHATSAPP
En un món en què les xarxes socials han copat la manera de relacionar-nos amb la família, i les persones amigues i conegudes, i, fins i tot, han entrat en l’àmbit laboral i de comunitat transformant la nostra percepció d’espai i temps, les postals poden ser un record del passat. Efectivament, la comunicació immediata que ens proporcionen WhatsApp, Instagram o Facebook ha escombrat per a moltes persones el costum d’enviar postals per transmetre emocions, records i notícies. Malgrat tot, rebre una postal és encara avui dia un símbol d’estimació, que implica uns minuts de dedicació per part de l’emissor. Triar-la, comprar-la, escriure-la, enganxar-hi el segell i, finalment, dipositar-la en una bústia de no importa quin racó de món són actes que fan sentir al destinatari una emoció especial.
