EVA ALVAREZ FIGUERAS, veterinària especialista en animals exòtics
Els cetacis, ordre a què pertanyen delfínids, balenes, catxalots, marsopes i altres, engloba unes 80 espècies. Estudiar-ne la reproducció en vida salvatge és extremadament complicat, però gràcies als dofins a parcs i delfinaris els veterinaris han pogut estudiar-la en profunditat. A través de l’observació conductual, d’ecografies de l’activitat dels ovaris, els testicles, la gestació, les anàlisis hormonals, etc. s’ha adquirit un gran coneixement.
Durant la seva evolució van patir una sèrie de modificacions físiques per adaptar-se al medi aquàtic i fer-se més hidrodinàmics. El seu cos es va anar fent fusiforme, ja que es van perdre els ossos del maluc i les extremitats posteriors. A més, els òrgans sexuals es van internalitzar dins de l’abdomen. L’única manera de distingir un mascle i una femella externament és observant la seva àrea genital, que consisteix en un solc central en tots dos, encara que a les femelles hi ha dos solcs més, un a cada costat, més petits, que corresponen a la sortida de les glàndules mamàries.
Les femelles solen estar madures sexualment a partir dels 6-8 anys i els mascles a partir dels 10-12 anys. Les femelles són polièstriques estacionals, cosa que significa que tenen el zel continuat de 21 dies de durada des de la primavera fins a la tardor, encara que en climes tropicals poden tenir el zel en qualsevol època. Els mascles tenen els testicles intraabdominals i el penis és fibroelàstic (no depèn de la injecció de sang) i en controlen l’externalització i internalització per músculs. La còpula sol ser molt ràpida, d’uns segons, i la posició que adopten pot ser ventre contra ventre o lateralment.
La gestació dura un any, encara que a les espècies més petites és una mica més curta. A partir del primer mes de gestació, l’embrió es pot detectar per mitjà d’una ecografia. Es pot calcular la data aproximada de part mitjançant mesuraments del diàmetre del crani i del tòrax.
Vint-i-quatre hores abans, la femella pot mostrar alguns signes que el part és a prop: pot deixar de menjar, la temperatura corporal baixa 1 oC, les mames estan més grans i poden expulsar llet i pot haver-hi algunes contraccions. Durant el part, que no sol durar més de dues hores, la cria neix traient la cua primer i després la resta del cos (tot i que hi ha casos que neixen traient primer el cap). El primer que fa la cria en néixer és sortir a la superfície a respirar. Només tenen una cria alhora i en els pocs casos de gestació de bessons les dues cries no han sobreviscut. Solen pesar entre 10-15 kg i mesurar aproximadament 1 m de longitud. Els dofins no tenen pèl, però quan neixen tenen unes vibrisses al rostre que perdran dues setmanes més tard.
La cria sol ser una mica més fosca que la mare i neda al seu costat o a sota per protegir-se. Durant els primers mesos surten a respirar a la vegada. Quan la cria es fa més independent pot començar a separar-se’n i seguir el seu propi patró de respiració.
Durant aproximadament dos anys la cria estarà alletant-se i no se separarà de la mare. Les cries tenen unes formacions en la llengua anomenades papil·les marginals que els permeten agafar-se bé al mugró que està dins del plec mamari i així poder succionar. Es creu que la mare ajuda a l’ejecció de la llet amb la contracció dels músculs abdominals. La posició de l’alletament és molt característica, la mare sol posar-se en posició lateral i neda lentament.
A partir dels 5-6 mesos la cria pot començar a tastar el peix i gradualment n’anirà incrementant la ingesta fins que el període de lactació acabi i la mare es prepari per a una nova gestació. Passarà uns anys com a juvenil i continuarà augmentant de mida fins a la seva adultesa.
