LAIA SANTANACH I SABATÉS
Directora Centre Kumon Barcelona-Sant Gervasi-Galvany
Asseguda davant de l’ordinador portàtil, teclejant veloç aquestes paraules, no puc evitar pensar com escrivia abans, quan no existien ni la informàtica ni Internet, i feia servir una màquina d’escriure, en el meu cas, una Olivetti vermella heretada de la meva germana gran. Encara recordo, durant l’adolescència, l’emoció i els nervis de tota la família quan el primer ordinador va arribar a casa; formàvem part del progrés.
D’aleshores ençà, aquells que vam créixer a l’era analògica i ens vam adaptar a la digital hem vist com les pantalles irrompien a les nostres vides a velocitat de creuer. De fet, inclús podem afirmar, que la nostra canalla és nativa digital, a diferència dels que formem part de la generació EGB. Que tiri la primera pedra aquell que mai ha hagut de recórrer a la intuïció digital del seu fill o filla per saber com funciona alguna aplicació nova del mòbil…
No ens enganyem, avui en dia, les pantalles són arreu: podem consultar una web des de l’aparell televisor, fer deures des del mòbil o visionar vídeos musicals a la tauleta. Les fem servir en pràcticament una infinitat d’accions quotidianes: treballar, estudiar, buscar informació, llegir, jugar, comunicar-nos, escoltar música o veure vídeos. Ara bé, malgrat que les pantalles ens obren un món d’oportunitats i facilitats, també és cert que les hores que passem davant d’una pantalla les deixem de dedicar a d’altres coses importants com fer exercici, aprendre un idioma, jugar a un joc de taula amb els nostres infants, etc.
Com a mares i pares ens preocupa molt l’exposició de les nostres criatures a les pantalles, però, ens hem parat a reflexionar quin és l’exemple que els donem nosaltres? Possiblement, la millor manera d’educar és que la nostra prole ens vegi fer bé les coses que prediquem. Potser els adults tenim més criteri per regular l’ús que fem de les pantalles, però això no vol dir que sempre sigui el millor, per això és important que analitzem amb sinceritat quin ús en fem i què perceben els nostres fills. No els podem demanar que deixin d’estar enganxats a les pantalles si quan parlen amb nosaltres sempre tenim un mòbil a la mà.
I, doncs, com podem educar els nostres infants perquè facin un ús saludable de les pantalles? Si alguna cosa és evident, és que prohibir-ne l’ús no n’és la solució. Cal que eduquem els nostres fills i filles perquè siguin futurs adults que sàpiguen fer un ús adequat de les pantalles. Però la teoria és una cosa i la pràctica n’és una de ben diferent. Si per ells fos, a la carta dels Reis hi posarien tots els aparells del mercat: un mòbil d’última generació, una consola nova, etc., i els farien servir gairebé sempre. Per això, com a família hem de vetllar per trobar l’equilibri entre tot allò que ens demanen per assegurar-nos que en fan un bon ús en el seu dia a dia: cal que siguin conscients de la quantitat d’estona que inverteixen en les pantalles i s’adonin de l’efecte absorbent que poden arribar a tenir.
Així mateix, si nosaltres dominem aquestes eines, podem fer un acompanyament quan en facin ús, per ensenyar-los a emprar-les d’una manera més segura i sobretot que tinguin una actitud crítica i prudent, per tal que siguin uns consumidors reflexius i amb criteri. És important que els ensenyem a analitzar i valorar els continguts que consumeixen en els diferents canals: Tik Tok, YouTube, WhatsApp, Instagram, etc. D’aquesta manera, podran decidir quin els interessa i quin no els aporta res. El que és evident és que les pantalles han arribat per quedar-se i com abans eduquem els nostres fills per fer-ne un ús responsable i prudent, segur que faran servir les pantalles no com un fi en si mateix, sinó només per fer certes tasques: encendre-les, fer allò que cal i apagar-les.
__
Foto: www.fredyferreri.com
