ÒSCAR GIL
En temps incerts i convulsos és essencial no deixar-se endur per la tempesta, pel vendaval que tot ho agita i s’ho emporta com si res.
És universal la imatge del jonc, que amb la seva flexibilitat suporta totes les envestides i inclemències del temps. El nostre cos està fet de carn i ossos, entre d’altres, és per tant una bona metàfora de com de rígid pot arribar a ser-ne no només en la constitució física (extern) sinó també en allò que el mou (intern). El que sabem del cert, i per tant ho tenim ben col·locat, ens dona seguretat, i qui no la vol en temps agitats!
Potser t’hagis preguntat algun cop sobre la flexibilitat del cos i la ment, i de ben segur que has arribat a la conclusió que ho són molt més del que ens podríem arribar a imaginar a priori. En aquest sentit hi ha infinitat d’exemples, sense anar gaire lluny, en tenim una bona prova amb el ioga, que ens mostra postures que semblen impossibles i incrementa notablement la flexibilitat del cos. De fet, des d’aquesta disciplina es diu que l’edat d’una persona es mesura per la flexibilitat de la seva columna vertebral. Anàlogament ho podríem fer extensiu a tot el que seria el món interior, a través de la ment, que ens ofereix nous camins a través dels quals moure’ns i per tant ser més flexibles i robustos al mateix temps. Però potser hauríem de definir millor el concepte de flexibilitat, què s’hi amaga darrere.
El mapa no és el territori. Com perceps la realitat no és la realitat en si mateixa, afirma la PNL a través d’una de les seves pressuposicions, i per tant hi ha moltes maneres diferents de percebre i de petites realitats/veritats per a cadascú, enfront d’una Veritat més gran de la qual ningú n’és coneixedor, almenys des d’una perspectiva racional, per la mateixa limitació dels sentits en representar-la. Hauríem de poder percebre/conèixer alienats dels sentits per acostar-nos-hi, i de fet és el que hi ha darrere de la majoria de filosofies de creixement personal; hi ha moltes experiències en aquest sentit, en podem parlar en una altra ocasió.
Reprenent el fil, cada persona té un mapa únic a través del qual es mou i pren les seves decisions. Estructura tot el seu món d’acord amb aquest mapa, la seva representació de la realitat. La pregunta és òbvia i senzilla, doncs: coneixes la ciutat, la geografia, etc., del lloc on vius, del país, del continent i de tots els continents del planeta Terra, per aturar-nos en algun lloc? Segurament coneguis algunes coses, però n’hi ha moltes d’altres que no. De la mateixa manera podem parlar de mapa interior com aquell que recull les experiències de la persona i a partir de les quals aprèn i concep el món d’una determinada manera. Coneixes totes les experiències de les persones que tens més properes, i de les que coneixes més o menys, i de moltes d’altres que ni tan sols coneixes?
Sembla difícil pensar que el que creiem cert ho sigui de veritat en tant que altres persones ho creuen d’una altra manera, senzillament perquè es mouen a través d’un altre mapa, d’un altre mapa interior. Qui té la raó, doncs? Sembla fins i tot infantil la pregunta, però quantes discussions has presenciat o viscut perquè un o altre vol fer entendre el que ha de ser d’una determinada manera. La raó és il·lusòria des del mateix moment en què no podem copsar la realitat d’una manera completa, només parcial, per no dir infinitesimalment parcial, d’aquella part del mapa que coneixem i hem experimentat.
Les veritats, si és que en podem arribar a utilitzar el mot en la seva accepció més universal, s’empenyen les unes a les altres i conformen noves veritats a mesura que anem aprenent, experimentant, vivint, en definitiva, i fent-nos grans, ampliant els nostres mapes i recorrent els seus camins. Des de sempre s’ha respectat la saviesa de la gent gran, i entre els més savis s’han escollit aquells a qui demanar consell, ja sigui individual o en comunitat. Quan no veiem altres maneres de fer és perquè els nostres mapes no ens permeten veure-hi més enllà, per tant, prenem la millor de les opcions possibles dintre de les que tenim. A mesura que ampliem els nostres mapes, podrem veure totes aquelles opcions que en el seu moment no teníem a l’abast, i farem caure el que fins aleshores creiem com a veritable al cent per cent.
Així doncs, com de flexible és el teu món?
