LOURDES CAMPUZANO, periodista
A la canalla els encanta que els expliquem contes. Però i si, en comptes de llegir-los, els inventem amb ells? És una fantàstica manera de fomentar la seva creativitat i imaginació, i de passar una bona estona. Potser, dit així, se us pot fer una muntanya, però és més fàcil del que sembla…
L’educador italià Gianni Rodari va desenvolupar una gramàtica de la fantasia que ens deixa algunes fórmules ben útils per animar els petits a fer volar la seva imaginació i inventar la seva pròpia història. Aquí us n’avancem algunes, tot i que si voleu aprofundir-ne només heu de llegir-ne l’obra:
1. Trieu dues paraules, però dues paraules ben diferents, eh? No s’hi val, per exemple, gos-cavall sinó més aviat gos-armari. Després, connecteu-les amb una preposició: l’armari del gos, el gos a l’armari, el gos sobre l’armari… Ara només us queda triar la combinació que més agradi i, a partir d’ella, inventar la vostra història. Us imagineu que sempre que obríssiu un armari hi hagués un gos a dins?
2. Què passaria si les potes de la taula caminessin? I si l’ascensor baixés al centre de la terra o pugés cap a la lluna? No em direu que no dona per imaginar… Només cal donar vida a un objecte proper i inanimat, i llançar la pregunta “Què passaria si…” a la canalla. Us sorprendreu amb els resultats.
3. Creeu una paraula inventada que doni lloc a la vostra història. No us espanteu. Podeu fer-ho fàcilment afegint un prefix arbitrari a una paraula que ja existeix: un despenjador pot ser un estri que no serveix per penjar roba sinó per tot el contrari, per despenjar-la quan fa falta o la trivaca, un animal ben estrany…
De vegades, les paraules inventades naixen per accident. De ben segur que alguna vegada us heu equivocat en dir una paraula, oi? Això és el que va passar, explica Rodari, en la traducció de La Ventafocs. La sabata del conte era, originàriament, de vaire, un tipus de pell, però per una errada en la traducció va esdevenir de verre (‘cristall’), cosa que li va donar sense dubte molta més gràcia a la història…
Si us costa una mica això de buscar paraules, sempre podeu fer-vos amb uns Story Cubes, uns daus amb dibuixets que us faciliten la feina. Teniu també una versió en línia en què podreu triar a l’atzar, i a cop de dau, el protagonista, antagonista, escenari i acció del vostre conte. Trobeu-la aquí.
I, si res del que us he comentat us convenç, sempre podeu recórrer a un conte popular per crear-ne la vostra versió. Només l’heu de capgirar (per exemple, la Caputxeta Vermella pot ser la dolenta de la pel·lícula i el llop, el bo; o esdevenir la Caputxeta Verda i mirar de convèncer el llop perquè es faci vegetarià) i crear la vostra versió. O, més difícil encara, podeu barrejar-ho amb un altre conte (i si la nostra caputxeta es troba en el seu camí la caseta dels set nans, què passaria?) i crear-ne un de nou sorgit d’aquesta “amanida de contes”.
I després d’haver inventat mil i una històries, trieu la que més us agradi i convertiu-la en una publicació per guardar com a record. De ben segur que al vostre petit li farà molta gràcia quan sigui gran.
Podeu animar l’infant a crear els dibuixos que il·lustraran el conte i portar-lo després a una impremta a imprimir. Si són molt petits, podeu provar amb la pintura amb mans. Els resultats són senzills però espectaculars. I, si no fixeu-vos que fàcil pot resultar fer una balena amb la mà del vostre petit…
