Get in on this viral marvel and start spreading that buzz! Buzzy was made for all up and coming modern publishers & magazines!

Fb. In. Tw. Be.

La Revista            Qui som           Publicitat           Contacte

Astrologia i mitologia: ELS AMORS DE VENUS I MART

Visualitzacions 1.18Kırşehir

Si seguim endinsant-nos en la mitologia grecoromana, ens podrem seguir divertint d’allò més, entre d’altres, perquè tornarem a veure’ns-hi ben reflectits, que al cap a la fi aquest gran invent de la mitologia no és res més que l’expressió genial de l’inconscient col·lectiu de la humanitat.

I, evidentment, unes històries ens agradaran més que d’altres i entendrem més uns comportaments que d’altres, segons ens quedin més o menys a la vora o ens ressonin més profundament.

I així a mi m’agrada recordar la història de Venus (o Afrodita), aquesta noia que era el deliri de molts i que va néixer sense pare ni mare i a causa d’una estranya barreja. I és quan li van tallar els genitals a Urà, el déu del Cel, a causa de la seva extremada promiscuïtat i creativitat, i aquests van anar a parar al mar, de la seva barreja amb l’escuma va néixer la deessa de l’amor i la bellesa, altrament anomenada Venus. 

I així, aquesta noia coqueta i frívola va créixer acostumada a provocar-los a tots, tot i que, curiosament, es va casar amb el déu Vulcà (o Hefest), un déu ferrer que treballava el foc, vell i coix –això diu la mitologia- a qui Júpiter (o Zeus) la va entregar com a muller, per tal d’evitar baralles entre els déus.

Però, és clar, a Venus, com a tothom, li costava reprimir la seva naturalesa amorosa i explícita, i la cosa es va complicar quan va aparèixer Mart (o Ares), el déu de la guerra i de les decisions, un jove fort i valent, vestit amb una autèntica ferradura. I com que la natura és la natura, Mart i Venus van sentir una gran atracció l’un cap a l’altra, una atracció irreprimible, i es van deixar anar. Estaven ben enamorats.

La qüestió, però, és que quan es van embolicar no van tenir millor ocurrència que ocupar el llit nupcial que ella tenia amb Vulcà. i al vell déu li va ser molt fàcil descobrir-los in fraganti, que és aquesta expressió tan gràfica i fins i tot una mica onomatopeica que representa tot allò que totes i tots sabeu imaginar perfectament, és a dir, que els va trobar en plena relació sexual.

Vulcà s’ho va prendre malament i va idear una revenja, i com que treballava el ferro va construir una xarxa metàl·lica on poder enxampar els joves amants, i així ho va fer, tot col·locant l’artefacte al seu propi llit. I allí mateix va pescar la parella i, en ple xafarranxo de combat va agafar aquella xarxa amb els enamorats a dins i la va penjar de l’arbre més destacat de l’Olimp, per tal que els altres déus ho veiessin i els servís d’escarni públic i de clara advertència.

Fruit de l’amor de Venus i Mart naixeria Cupido –o l’Eros grec- que és aquest nen entremaliat i que porta els ulls embenats, i que va disparant fletxes d’amor i d’atracció tal com raja, ben arbitràriament.

Però, és clar, les seves fletxes “toquen” i costa arrancar-les del cor, com l’amor sobtat que a vegades ens arriba i que costa tant d’erradicar.

Tots aquests exemples tan vívids de la nostra mitologia més propera ens poden servir de reflexió, ja que així entendre’m més el que a vegades ens ocupa i que respon tan bé a les nostres passions humanes, fins i tot a les nostres pulsions més internes i soterrades, aquelles que no sabem explicar gaire bé, però que coexisteixen al nostre costat com el que són, part de la nostra naturalesa més intrínseca.

I si ens arriba aquest amor tan intens, no ens haurà d’estranyar si busquem, com diu l’astrologia, llocs obscurs i amagats, ocults, allà on els altres no ens puguin trobar, encara que el nostre amor el puguem fer públic. Es tracta d’uns sentiments ancestrals que tant l’astrologia com la mitologia saben explicar molt bé a través de les seves millors històries.

You don't have permission to register
Your browser is out-of-date!

Update your browser to view this website correctly. Update my browser now

×