Get in on this viral marvel and start spreading that buzz! Buzzy was made for all up and coming modern publishers & magazines!

Fb. In. Tw. Be.

La Revista            Qui som           Publicitat           Contacte

Barcelona, ciutat d’escates i ullals

Visualitzacions 1.48Kırşehir

NATÀLIA CEREZO

Encara que tècnicament l’heroi de la història és sant Jordi, sembla ben bé que a Barcelona també es reverenciï l’altre gran protagonista de la llegenda del patró de Catalunya, la bèstia de llargs ullals i fam infinita (i no, no parlem d’hisenda): el drac! A la ciutat n’hi ha un munt, amagats en racons secrets o a plena vista, i en aquest número en descobrim uns quants.

El drac (o salamandra?) més famós

Park Güell (carretera del Carmel, 23)

Segurament, el drac més fotografiat i famós de la ciutat. Fet de trencadís de colors, el podreu trobar a la gran escalinata que hi ha a l’entrada del parc. A principis del segle XX presentava un aspecte força més diferent, amb ungles i dents més llargues i esmolades. Encara que els estudiosos el relacionen amb la llegenda de sant Jordi, als escrits de Gaudí no en consta cap referència. De fet, per a alguns representa una sargantana, alhora símbol de l’element del foc.

Un drac amb vano

Casa Bruno Cuadros o casa dels Paraigües (Rambla, 82)

Si, baixant per la Rambla, girem al cap a l’esquerra veurem un dels seus habitants més insignes, un drac d’estil oriental que aguanta un fanal i un vano amb les urpes. Diu la història que entre el 1883 i el 1885 el propietari de l’edifici, Bruno Cuadros i Vidal, va encarregar a l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanoves que remodelés l’edifici amb motius orientalistes i inspirants en el Japó precisament perquè a la seva botiga venia paraigües i ombrel·les importats d’aquest país.

El Drac i la Víbria, perfectes l’un per l’altra

Casa dels Entremesos (Beates, 2)

Sempre que no estiguin participant en un acte, trobareu la parella més ferotge de la ciutat descansant a la Casa dels Entremesos, juntament amb la resta del bestiari festiu de Barcelona. Encara que l’actual és del 1993, l’origen de la Víbria és molt més antic, ja que se sap que participava en processons al segle XV i fins i tot rebia personatges de la reialesa en el seu pas per la ciutat. El Drac té un origen similar, encara que la figura actual és del 1987, i dues funcions molt diferenciades: en espectacles de foc llança guspires per la boca, mentre que en actes protocol·laris el que porta són clavells.

El protector del jardí

Pavellons de la Finca Güell (avinguda Pedralbes, 7)

Una mica com si ens toqués la loteria i poguéssim fer-nos una casa inspirada en Joc de Trons, la Finca Güell s’inspira en un dels poemes catalans per antonomàsia, L’Atlàntida, de Verdaguer (ja que aquest últim el va dedicar al pare de la mestressa de la casa, el marquès de Comillas). Per això hi trobem tota mena d’easter eggs com aquest impressionant drac de la porta, que evoca la temible bèstia que protegia l’arbre de les pomes d’or i les filles d’Atles que apareixen al poema de Verdaguer (i alhora basats en les aventures d’Hércules).

L’heroi més nostrat

I acabem amb una estàtua ben clàssica, la de sant Jordi que podem trobar a la plaça de Sant Jaume, a la façana del Palau de la Generalitat. És obra de l’arquitecte Andreu Aleu Teixidor i està feta de marbre de Carrara. Representa el nostre heroi més emblemàtic en el moment de matar el pobrissó drac. No us perdeu aquesta joia de l’escultura del segle XIX, plena de moviment i frescor!

You don't have permission to register
Your browser is out-of-date!

Update your browser to view this website correctly. Update my browser now

×