Get in on this viral marvel and start spreading that buzz! Buzzy was made for all up and coming modern publishers & magazines!

Fb. In. Tw. Be.

La Revista            Qui som           Publicitat           Contacte

Astrologia i mitologia: anar al castell de Plutó

Visualitzacions 1.22Kırşehir

Ja havíem esmentat, en l’inici d’aquests articles sobre mitologia i astrologia, que Plutó, o Hades (segons el seu nom en llatí o en grec) era el déu de l’ocult, de l’interior de la terra, el déu que sabia guardar els tresors enterrats.

La vida de Plutó és com un fulletó, com aquelles històries que ens mantenen l’ai al cor i que ens fa patir fins al final, tot i que acaben més bé del que es podia arribar a suposar.

Doncs, resulta que a Plutó, en la divisió de béns que va fer Saturn, el déu que es menjava els seus fills, li va correspondre el govern sobre l’inframon, a diferència del que va correspondre als seus germans, que van sortir més ben parats del repartiment sobre el món.

Però, Plutó, a diferència de Neptú, a qui li van tocar les aigües, no es va amoïnar gaire davant de les seves pertinences i les va defensar amb totes les armes. I va ser llavors quan Plutó es va fabricar un castell imponent a l’altre cantó de la llacuna Estígia, on s’arribava després de travessar el riu que separa la vida de la mort i on et portava Caront, el barquer de l’altra vida.

I si el castell era tenebrós, més tenebrós era el gos de tres caps que va posar a l’entrada del seu recinte, un gos tricèfal que et clavava les dents i les ungles i que t’impedia el pas. 

Però tots els mortals hem de saber arribar al castell de Plutó, perquè si no ho fem, no sabrem que és la vida. Cal tastar la mort abans de proclamar el nostre esperit més joiós. No obstant, entrar al castell del déu de la mort i de la resurrecció és molt difícil i podem acabar totalment destruïts. Hi arribarem fets pols. Ens arrancaran la pell a tires mentre fem el camí. Ens reduiran a les més negres cendres. Ens sentirem totalment anihilats. Només qui ha visitat aquest estatge ho sap.

Plutó té una recompensa per a qui aconsegueixi arribar a casa seva, per a qui superi totes les pors i emergeixi amb totes les seves forces. I com l’au Fènix, que vivia cinc-cents anys i quan moria renaixia, nosaltres també podem renéixer plenament, a partir del no-res –de les pròpies cendres- si sabem trobar totes les essències que s’amaguen al castell de Plutó. 

L’au Fènix tenia poders sobrenaturals, controlava el foc i posseïa una gran resistència. Les seves llàgrimes, una mica com les nostres, eren curatives, i sabia emergir amb contundència. 

També nosaltres hem de saber quin és el camí que ens pot portar al nostre interior més inescrutable, allà on trobarem els tresors amagats de Plutó i allà on la visita al seu castell ens podrà tornar la vida, precisament perquè haurem conegut la mort i el que significa.

També els Escorpions humans, signe regit per Plutó, saben fer aquest camí. I és per tot això que podem dir que existeix un Escorpió d’anada i un Escorpió de tornada, en consonància a si van o venen d’aquest castell interior. Una altra manera de dir-ho –ho afirma Linda Goodman, aquesta gran astròloga- és dir que entre els Escorpions humans existeix la sargantana grisa o l’àguila. El primer d’aquests animals s’arrossega per terra, però l’àguila sap emprendre el vol i arribar a les cotes més altes.

Cal saber remuntar per fer camí, per ser a la vida, i Plutó ens ho ensenya convidant-nos a veure i a visitar el seu castell encantat. Perquè el seu encanteri és precisament el de convertir la mort en vida i ensenyar-nos que pot existir una resurrecció que hem de saber anar a buscar, travessant rius i llacunes, arribant al fons de les mansions més terrorífiques, però superant-ho tot amb l’energia de l’au que mai mor.

I la història d’amor de Plutó, que comença amb un rapte i amb un confinament a sota terra de la seva enamorada, potser ens pot fer connectar amb l’esperit que correspon als primers dies d’enamorament, període durant el qual ens cal resguardar-nos de l’exterior i de les llums excessives. Plutó és sempre una font de coneixement.

You don't have permission to register
Your browser is out-of-date!

Update your browser to view this website correctly. Update my browser now

×