REDACCIÓ LA POSITIVA
Us proposem alguns llibres per a aquesta tardor.
Demà, i demà, i demà, de Gabrielle Zevin (Periscopi, 2023)
Gabrielle Zevin ha creat un univers on l’amistat i els videojocs són els protagonistes. Una novel·la que us enganxarà amb les anades i vingudes de la Sadie, en Sam i en Marx, i que us farà reconciliar-vos amb els videojocs. Sense dubte, un llibre que heu de llegir abans que acabi l’any!
Ressenya d’Olaya Marín.
Literatura infantil, d’Alejandro Zambra (Anagrama, 2023)
Amb el seu estil inconfusible, Zambra convida al lector a la seva aventura com a pare. Un llibre on barreja els diaris, l’assaig i els relats per explicar com viu la seva nouvinguda paternitat i per reflexionar sobre el paper de ser pare. Una obra íntima, divertida i molt emocionant.
Ressenya d’Olaya Marín.
Ilíada, d’Homer (Bernat Metge Universal, 2019)
Èpica, cruel i d’una bellesa terrible, torna el poema bèl·lic per antonomàsia. Seguiu les aventures d’Aquil·les de cames veloces, Odisseu de molts enginys i Diomedes el bon cridador en el seu setge de la ciutat de Troia, Ílion, per recuperar Elena. Aquesta edició, traduïda per Pau Sabaté (que fa una tasca brutal per fer el text entenedor sense perdre’n l’essència), és la millor manera d’endinsar-se en una de les peces literàries més importants de tots els temps.
Ressenya de Natàlia Cerezo.
Genji, el príncep resplendent, de Murasaki Shikibu (Destino, 2006)
I seguim amb els clàssics. Destino treu, en català, un volum que recopila alguns dels capítols més destacats de la literatura mundial. El conte de Genji, escrit el segle XI per Murasaki Shikibu, explica les peripècies amoroses de Genji, príncep d’una extraordinària bellesa. Delicada i fina com un punyal, és una dissecció perfecta de la societat japonesa i les passions humanes. Si voleu l’edició sencera, en dos volums, la trobareu a la mateixa editorial en castellà.
Ressenya de Natàlia Cerezo.
Cuerpo vítreo, d’Aurora Freijo Corbeira (Anagram, 2023)
A vegades la forma ho és tot. Explicar-vos l’argument d’aquesta novel·la seria, crec, més dissuasiu que engrescador, perquè us hauria de parlar de malaltia, de crisi personal, de solitud. Dit així fa mandra, no convida. Però la veritat és que el que ens captiva del text d’Aurora Freijo és la poètica natural, no forçada, la fragmentació a l’hora d’explicar la història, perquè no fa concessions, perquè pressuposa que el lector és intel·ligent i no li cal ni donar peixet ni perdre el temps. Ens agrada per la seva personalitat, el seu estil i la seva sinceritat. És una autora honesta, com aquella amiga que pot arribar a ser dura amb nosaltres, però que a última hora és qui preferim escoltar.
Ressenya d’Oriol Guinard, llibreter de la llibreria A Peu de Pàgina.
