Get in on this viral marvel and start spreading that buzz! Buzzy was made for all up and coming modern publishers & magazines!

Fb. In. Tw. Be.

La Revista            Qui som           Publicitat           Contacte

Per què en diem ‘màgia’ quan volem dir ‘realitat’

Visualitzacions 2.23Kırşehir

ÒSCAR GIL

Sovint parlem de màgia i de realitat com si hi hagués una frontera imaginària entre totes dues. De fet la mateixa definició d’aquestes interposa una línia divisòria de separació, oposició o dualitat, si en volem dir així. És curiós veure com aquesta aparent divisió s’esvaeix quan la ciència valida allò que és ocult rere la màgia, i així esdevé realitat. Podem veure, doncs, que perquè quelcom sigui real ha de tenir un bon valedor, en cas contrari recau inefablement en el terreny de la màgia, el mite, la imaginació, etc.

Allunyant-nos teòricament dels terrenys sobre els quals regna la ciència, tot i que cada cop el seu regnat és més disputat, la finalitat última de la meditació, o l’últim estadi d’aquesta segons les tradicions iòguiques, és samadhi, en què la dualitat s’esvaeix, formant part d’un tot, d’una consciència universal. És difícil definir-ho en paraules, ja que la mateixa gènesi del llenguatge és la dualitat, la definició partint de l’oposició. Tot té el seu contrari. No ens endinsarem en aquest concepte però sí en el camí que es recorre per arribar-hi. Així doncs des de la perspectiva iòguica la meditació transcorre a través dels 8 passos següents, segons Patanjali:

– Yama: es refereix a una adequada relació amb l’exterior, el que podríem anomenar des de la visió occidental ètica o codi de conducta social.

– Niyama: en aquest cas parlem de la relació interna amb un mateix, podríem expressar-ho com a moral o codi de conducta personal.

– Asana: és una postura física determinada, que entre altres coses busca controlar la posició del cos durant llargs períodes de temps per evitar que esdevingui una distracció durant la meditació. 

– Pranayama: fa referència al control del moviment del prana, energia vital, a través de la respiració, gestionant la regulació energètica del cos.  

– Pratyahara: Podríem parlar en aquest cas d’abstracció dels sentits, interioritzant l’atenció. En una societat acostumada a estar envoltada constantment d’estímuls externs, és tot un desafiament.  

– Dharana: El terme que li seria més escaient és el de concentració, fixant la consciència en un punt determinat i excloent totalment la resta. És el pas previ per a la meditació.

– Dhyana: meditació, a partir de mantenir l’estat de dharana, aquest s’expandeix per entrar en un estat contemplatiu, on el punt observat, l’observador i el mateix procés d’observació són indistingibles.

– Samadhi: Superconsciència, alegria absoluta, és l’estat d’unitat en què desapareixen les fluctuacions de la ment i la percepció del jo, en què hom sent que forma part de tot indivisiblement. És la finalitat última del ioga. 

De fet seria més acurat parlar de branques més que de passos, ja que totes es van desenvolupant simultàniament, i de fet hi ha disciplines específiques sobre cadascuna d’elles. Podríem dir que la floració d’unes acompanya la floració de les altres en forma de recorregut no lineal. També caldria ressaltar que el domini sobre qualsevol de les branques ve acompanyat d’una falta d’esforç fruit de la integració d’aquest estat en un mateix, de manera natural. Òbviament si volem treballar la concentració (dharana) inicialment poder ens costarà i haurem de fer un procés d’aprenentatge per arribar-hi de manera natural, però quan ja sigui així no ens caldrà pensar a concentrar-nos, sinó que aquesta esdevindrà en nosaltres sense més. Així doncs rere les diferents branques hi ha un terme a tenir en compte: l’estabilitat d’aquestes, la seva robustesa.

Com a exemple, podríem practicar dharana intentant mantenir estable pratyahara a través d’un pranayama i una asana, sense sobrepassar les limitacions del nostre cos, niyama, tot respectant la pràctica d’altres practicants a l’entorn on ens trobem, yama.

Els estats de dhyana i samadhi són en si mateixos estats revolucionaris de la consciència, ho poden capgirar tot perquè esmicolen la realitat com a tal i validen la màgia de la vida, aquella que a voltes encara ens costa atrevir-nos a donar el pas per arribar-hi, per treure el nas cap allò que ens crea curiositat, i que sabem que hi és, però que cau tan lluny de la seguretat que ens dona tot allò que coneixem racionalment, a través de la ment, i que ens permet seguir tocant de peus a terra, en lloc de volar. Com ho veus? T’hi atreveixes? No hi ha bitllet de tornada, perquè mai podràs tornar al lloc del qual vas sortir, aquesta és la grandesa de la màgia…  

You don't have permission to register
Your browser is out-of-date!

Update your browser to view this website correctly. Update my browser now

×