OLAYA MARÍN
– Com sorgeix el projecte Mutkids?
Com a mare em vaig adonar que als pares i als fills ens falta connexió. Anem molt de pressa en el dia a dia i no ens parem a escoltar-nos i a explicar-nos els nostres sentiments. Jo sentia que em faltava aquesta connexió. És per això que vaig crear un joc a casa per poder parlar del que sentíem i així evitar les típiques preguntes que se solen fer als nens a la sortida de l’escola. Així neix el joc de cartes Mutkids.
– Per què et vas animar a comercialitzar-lo?
El meu primer fill no m’explicava res, però amb el joc, sí. Llavors vaig pensar que li podria funcionar a més famílies. Mai ens han ensenyat a expressar el que sentim, abans ens ensenyaven a reprimir les emocions. La meva intenció amb els diferents jocs ha sigut donar un espai als sentiments i a totes les emocions que tenim, ja que totes són positives. Ens serveixen per a alguna cosa.
– Com funciona el joc de cartes?
Les cartes contenen preguntes emocionals, com per exemple: Quina és la teva gran por? Com és o era la teva mare? És un joc que et fa de mirall i et planteja coses. A més, si el pare o la mare explica alguna por, el nen o nena també es permet sentir les seves pròpies, ja que reconeix que no passa res. El joc dona un espai per poder obrir-nos tota la família. Els nens no se senten jugats perquè és un joc en què tothom es pot expressar.
– També tens més jocs, com el de l’oca, Emociones a pares o l’Emo.
L’oca de les emocions ha sigut un gran èxit. És una oca de tota la vida, però amb animals d’emocions. Si caus en una casella amb un dels animals, has de dir quan vas sentir aquella emoció. Li donem un espai a allò que va passar. És un joc de reforç positiu, no hi ha rivalitat. D’altra banda, el joc de Emociones a pares o el d’Emo serveixen per aprendre a posar nom a les emocions i entendre què ens passa.
“És un joc de reforç positiu, no hi ha rivalitat”
– A banda dels jocs, tens un conte. Què ens explica?
El conte de l’Oruguita y sus emociones és un conte que sempre havia tingut al cap i que vaig poder materialitzar fa un temps. El que ensenya el conte és que totes les emocions són lícites. Tracta d’una eruga que quan no expressa el que sent, se li apaga una bola del cos. Però quan l’expressa, li torna el color. Al final aprèn que no s’han d’amagar els sentiments perquè tots ens hem sentit així alguna vegada.
– Fa poc vau treure un joc per nens a partir de vuit anys i adolescents. Com és?
El joc Emo Trip neix de la necessitat de comprendre als adolescents, ja que és una edat complicada. El joc és un viatge emocional per l’espai. A través d’aquest viatge, es fan preguntes perquè el jovent es conegui a si mateix. També hi ha exercicis d’empatia, ja que hi ha cartes de teatre amb què s’han de posar a la pell de diferents personatges.
– Com han ajudat aquests jocs en els temps que estem vivint?
El confinament amb els nens ha sigut positiu en un principi, tot i que també hi ha conseqüències i cada família ho ha viscut amb circumstàncies diferents, no es pot generalitzar. Molts nens i nenes han estat agraïts de parar i ser a casa amb els pares. Però paral·lelament, han patit pors. Aquests jocs funcionen molt bé per poder expressar el que sents i saber com està mirant cadascú la situació.
